PAU Llengua catalana i literatura 2012 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. De festa: estrelles i diamants a Nova York Porta una tovallola enrotllada als cabells, un ukulele a les mans i canta Moon river. Al darrere, s’aixeca l’espectacular skyline de Manhattan. Una escena de peŀlícula emmarcada en un paisatge espectacular de veritat. Nova York, sempre vibrant, desperta, a punt. Són les nou del vespre, és dijous i sóc a sota del Brooklyn Bridge de Nova York. Estic asseguda sobre gespa humida i envoltada de quatre mil persones que sospiren, riuen i aplaudei- xen a l’uníson cada cop que l’Audrey Hepburn deixa anar alguna frase mítica a Esmorzar amb diamants: «Es triga exactament quatre segons per a anar d’aquí a la porta. Jo te’n dono dos.» I pell de gallina coŀlectiva. Cada dijous d’estiu, quan es pon el sol, la pantalla situada al Brooklyn Bridge comença a projectar un clàs- sic filmat a la ciutat incansable. Veure Manhattan de Woody Allen enquadrada entre l’Empire State, el pont de Brooklyn i l’Estàtua de la Llibertat no deixa de ser estrany. I contradictori: l’espectacle és brutal, però veure la peŀlícula en aquest context fa que tot plegat encara esdevingui més real. Curiosament familiar. De fet, si trobes Paul Auster esmorzant a la Lower East Side, també podries girar el cap i veure Woody Allen estirat sobre qualse- vol de les mantes que avui hi ha escampades pel parc: no s’hi cap. Arribo tard. I després d’esquivar cames doblegades, parelles abraçades i bosses de patates encetades, trobo un forat. A la meva dreta, un grup de noies de Manhattan reciten seqüències senceres. A l’esquerra, una parella s’ha muntat un autèntic menjador de casa. Els de davant meu no paren de fer fotos a la pantalla i més enllà hi ha una família amb nens, gossos i gat inclosos. Les escenes són diverses. En grup, en solitari o en parella. N’hi ha de més pintoresques i de més normals. Algunes les segueixo durant una estona i d’altres m’avorreixen tot just començar. Són històries de Nova York, com les que es veuen cada dijous a la pantalla. […] The end Amb els títols de crèdit tothom s’aixeca. Rius de gent que es mobilitzen de manera civilitzada. Alguns mar- xen a casa i d’altres es queden comentant la jugada. N’hi ha que recorden seqüències i d’altres que reprodueixen diàlegs: «Saps què et passa? Que et consideres un esperit lliure i et fa por que algú et posi dins d’una gàbia. Però ja ets dins d’una gàbia: te l’has construïda tu sola i vagis on vagis sempre acabaràs topant amb tu mateixa». Lliçó encaixada. Adaptació feta a partir del text de Bibiana BALLBÈ. «De festa: estrelles i diamants a Nova York». Ara (22 agost 2011) 1. Comprensió lectora 1.1. Si algú afirmés que aquest text és una crítica cinematogràfica, què li respondríeu? En la vos- tra resposta —de quaranta paraules, com a mínim— expliqueu quin tipus de text és i justifi- queu el vostre punt de vista integrant-hi referències al text que acabeu de llegir. [1,5 punts] 1.2. Expliqueu en tres o quatre línies a quines «estrelles i diamants» fa referència el títol del text. [0,5 punts] 1.3. Reproduïu dos fragments del text en què s’expliqui, d’una manera o una altra, que és difícil trobar un lloc on asseure’s. [0,5 punts] 1.4. Trieu la definició que sigui més fidel al sentit de l’expressió final del text: «lliçó encaixada». [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap des- compte.] En la peŀlícula algun personatge aprèn una lliçó. Ja he sentit més o menys la frase que m’acabes de dir. Aquesta lliçó s’hauria de guardar escrita en algun lloc físic. He entès bé el sentit del que acabo de sentir, i l’he après. 1.5. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. [1 punt] 1.5.1. En el conte «Agonia», de Víctor Català, la Bel, agonitzant en el llit de casa seva, s’esfor- ça a parlar amb el seu home, en Minguet, i li fa saber un secret que li havia amagat tota la vida. Expliqueu