PAU Llengua catalana i literatura 2011 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Pocs dies abans d’anar a París, Valldaura dugué la Teresa a veure la torre. Fontanills els acompanyà. Així que baixaren del cotxe la Teresa es quedà tan parada que només tingué esma de dir: «Déu meu, sembla un castell!» Al peu del reixat començava un caminal molt ample, amb castanyers a banda i banda; al fons, alta de tres pisos, amb dues torratxes i dues teulades de rajoleta verda, coberta d’heura amb les fulles que ja s’anaven tornant vermelles, la casa es retallava sobre un cel de tardor. Feia vent i els tres graons que pujaven fins a l’entrada estaven mig colgats de fulles. A un costat, tocant a la porta, hi havia dues gerres grosses, vernissades, plenes de terra, i uns quants testos amb plantes mortes. Valldaura aixe- cà el bastó, i assenyalant la terrassa aguantada per quatre columnes de marbre rosa que protegia el can- cell, digué: «La faré cobrir de vidres i a l’hivern hi podrem prendre el sol.» Fontanills ficà la clau al pany i forcejà una estona: «Tot està rovellat, senyor Valldaura; però ja ho anirem adobant.» El vestíbul, de tan gran, semblava una sala de ball i, a la banda esquerra, una escala d’un sol ram, amb barana de ferro for- jat, pujava en corba fins al primer pis. Anaren resseguint totes les habitacions; hi havia parets amb tires de paper desenganxades i la pudor d’humitat ofegava. A les torratxes s’hi anava des del tercer pis per unes escales molt estretes de graons alts; en el primer replà hi havia una porteta que donava a la teulada. Fontanills l’obrí: «¿Volen mirar a fora?» La Teresa féu un crit: «Tanqui, que em fa por.» No acabaren de pujar […]. Ja es començava a fer fosc. Donaren la volta pel camí de lloses que passava arran de la casa. A la dreta, amb les branques gairebé tocant a la paret, hi havia un arbre de fulles estretes i lluents. «¿Oi que és un llo- rer?», preguntà la Teresa. «Sí senyora; i no en veurà gaires de tan alts.» Més enllà del llorer hi havia un pou i dos bancs de pedra sota una pèrgola coberta de glicines seques. Travessaren l’esplanada i la Teresa, tot mirant l’espessor d’arbres que hi havia al capdavall, pensà: «És bonic, però fa basarda.» Caminaven entre falgueres i esbarzers. A dalt de les branques se sentia parrupeig de tórtores. «Això —digué Valldaura— no ha estat mai un bosc: quan van fer la casa devia ser un parc.» […] Aviat arribaren a la vora d’una bassa d’aigua voltada d’heures negres. «Aquesta bassa, senyora Valldaura, no s’asseca mai; cap al mig té més de set pams de fondària. A l’acabament del terreny hi ha tres cedres centenaris. Diuen que porten sort. ¿Vol que els anem a veure?» Tot d’una, per entre les herbes ran de terra, se sentí un soroll de bestiola espantada. La Teresa s’acostà al seu marit: «Anem-nos-en…» El vent, cada vegada més fort, feia anar les branques d’una banda a l’altra. Sortiren a l’esplanada i la Teresa veié que encara no era ben bé de nit. Mercè RODOREDA. Mirall trencat. 1974 1. Comprensió lectora 1.1. Aquest exercici consta de dues parts. En primer lloc, enumereu deu parts diferents de la torre (no compten ni els elements decoratius ni els elements del parc) que els personatges d’aquest fragment veuen, visiten o travessen. En segon lloc, enumereu cinc arbres, plantes o flors dife- rents que es van trobant pel parc o jardí de la torre. [1,5 punts] 1.2. En el text, entre «Al peu del reixat […]» (tercera línia) i «[…] sobre un cel de tardor» (cin- quena línia), hi ha tres constituents o sintagmes que depenen de la casa (en negreta en el text). Escriviu-ne només DOS, copiant-los literalment. [1 punt] 1.3. Trieu UNA d’aquestes dues opcions i escriviu un sinònim de l’expressió en cursiva: [0,5 punts] 1.3.1. «només tingué esma de dir» (en negreta en el text) 1.3.2. «estaven mig colgats de fulles» (en negreta en el text) 1.4. Resoleu les qüestions següents, sobre les lectures obligatòries d’aquest curs. 1.4.1. Indiqueu si les afirmacions següents, relatives a La bogeria,

OPCIÓ A 1. Comprensió 1.1. Per a cada part de la torre, correcta, 0,1 punts (fins a un màxim d’1 punt); per a cada arbre, planta o flor, 0,1 punts (fins a un màxim de 0,5 punts). Parts de la torre: tres pisos, dues torratxes, dues teulades (de rajoleta verda), tres graons que pugen fins a l’entrada, l’entrada, la porta d’entrada, la terrassa, el vestíbul, una escala d’un sol ram, totes les habitacions, unes escales (molt estretes de graons alts que van del tercer pis a les torratxes), el primer replà (de les torratxes), la porteta del replà. Arbres, plantes o flors: castanyers, un llorer, glicines (seques), falgueres, esbarzers, heures negres, tres cedres (centenaris). Es pot donar per bona l’heura (de fulles vermelles), tot i que no és una planta pròpiament del jardí. 1.2. Primer constituent o sintagma que es refereix a la casa: “alta de tres pisos” Segon constituent o sintagma que es refereix a la casa: “amb dues torratxes i dues teulades de rajoleta verda” Tercer constituent o sinta […]