PAU Llengua catalana i literatura 2012 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. Després de cada polsada li quedava entorn de nas, sobre la blancor clapejada de vi de la camisa i al llarg del davantal de les calces, una estela rossa, com el refrec d’una ala de papallona. Aleshores l’avi, desant en la pitrera la capseta de rapè, amb un mocador d’herbes que duia sempre tirat sobre el muscle, es fregava els ulls, humits de l’esternudar; hi deixava caure damunt les ulleres i… reposava una estoneta, guaitant placèvolament d’ací d’allà. Aquell dia va aturar la mirada vagarosa, primer sobre l’esplendent teló de fons, tan lluminós que els colors i el relleu s’hi fonien com dins d’una boirina calitjosa que aprimava les masses i ho esfumava tot en l’últim terme; després la fixà en les cases arrambades allà baix, a la trencada del carrer Major; i vegé la Samaruga, dalt de son terrat, donant una cassolada de trits als pollets, que corrien d’ací d’allà, escotorits, com embulls de seda groga; i a la de can Perdiu, muntant a rossegons, per l’estreta escala que donava al pati, feixassos de llenya per a encendre el forn; i al costat de can Perdiu, pel finestró de la cort, s’atalaià del caparràs d’un bou que remugava, fent mun- tar i baixar l’ampla cornamenta. Recollí la mirada més ençà, sobre son fill, que feia estelles. Amb un peu dalt de la soca ajaçada, l’altre fermament engrapat en terra, com si tingués por que les seves mateixes embranzides se l’ha- vien d’enrossegar, arborava acompassadament la llarga destralassa, que descrivia una ratlla de llum sobre el cel clar, la tenia en punt de suspensió sobre sa testa i després la deixava caure com un pes mort i amb rapidesa de llamp sobre la fusta, on s’endinsava la fulla de l’eina fins a la meitat, quedant fortament presonera. Llavors l’es- quena del destraler s’enarcava, la cara devenia vermella, els braços ferrenys s’encarcaraven amb una contracció vigorosa, la destral quedava lliure i tornava a voleiar com un aucell de plata sobre el blau del cel. Feia més de dues hores que el sec retruny dels cops repercutia en la caixa harmònica del Torrent i en les corregades de les mun- tanyes, i el llenyater tenia a vora seva una gran pila d’estelles; mes, això sí, esbufegava amb delit, tenia la camisa xopa mig fora de les calces i les gotes de suor li regalaven seguit seguit, cara avall. A l’avi Palau va fadigar-lo aquell esforç constant de son fill i n’apartà peresosament la mirada, que, anant d’una banda a l’altra, topà amb el Llombric, encara assegudet a terra i potinejant en la pols del carrer; gratava amb les ungletes, feia clotets… hi escopia dintre… Víctor CATALÀ. Drames rurals, 1902 1. Comprensió lectora 1.1. D’acord amb aquest fragment, podríem afirmar que l’avi Palau [0,5 punts. Si la resposta és errònia, es descomptaran 0,15 punts. Si no responeu a la pregunta, no hi haurà cap des- compte.] bada. escruta inquisitivament. xafardeja. escodrinya minuciosament. 1.2. Reproduïu només DUES frases o fragments que permetin justificar la tria de l’exercici ante- rior, tot i que se’n podrien arribar a donar més exemples. [0,5 punts] 1.3. Feu una llista de tots els éssers vius, persones o animals, que veu o contempla l’avi Palau. [1 punt] 1.4. Trieu DUES d’aquestes tres frases del text (a, b, c) i escriviu al costat un sinònim del mot que hi ha en negreta: [0,5 punts] a) «desant en la pitrera la capseta de rapè»: b) «les gotes de suor li regalaven seguit seguit, cara avall»: c) «potinejant en la pols»: 1.5. Analitzeu morfològicament només UN d’aquests dos mots (a o b), destacats en negreta en el text. [0,5 punts] a) s’enarcava: b) esbufegava: 1.6. Resoleu les qüestions següents, relatives a les lectures obligatòries d’aquest curs. [1 punt] 1.6.1. Del conte «En Met de les Conques», de Víctor Català, expliqueu com queda retratat el personatge d’en Met (físicament, socialment, psicològicament) i què li passa quan escolta un sermó de Quaresma. [0,5 punts] 1.6.2. Llegiu atentament aquest frag