PAU Llengua catalana i literatura 2010 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions que us plantegem tot seguit. EXTINCIÓ ANIMAL, DESASTRE HUMÀ A final de març, el satèl·lit Envista va detectar un trencament insòlit del casquet polar antàrtic. Amb la perspectiva aèria, es podia veure que el pont de glaç que unia l’Antàrtida amb la plataforma de Wilkins, una peça de 15.000 quilòmetres quadrats, s’havia esquarterat. La notícia afegia un bri d’inquietud a la preocupació dels científics per un esquerdament que, més enllà de l’espectacularitat visual, posa contra les cordes, a l’altre costat de l’esfera terràqüia, la supervivència d’un dels mamífers més extraordi- naris de la terra, l’ós polar. El rei de l’Àrtic, el predador més voraç que hi ha sobre la Terra, assisteix a una transformació radical del seu ecosistema. A causa de l’escalfament planetari, el glaç sobre el qual habita aquest mamífer es fon tres setmanes abans que l’any 1970. Això li dificulta els moviments i li altera d’una manera decisiva el cicle bio- lògic, perquè li malmet la capacitat de reproduir-se. Avui, l’ós polar és un dels candidats amb més possibilitats de desaparèixer de la superfície de la Terra. A qui preocupa, però, el futur d’aquesta bestiola quan el món, segons el Fons Monetari Internacional, està embarcat en la recessió més profunda des de la Segona Guerra Mundial i hi ha milions de persones desocupades? Com podem encaboriar-nos amb el descens de natalitat d’aquest plantígrad o de qualsevol altre animal quan la crisi clivella el nostre propi projecte de vida? En època de vaques grasses —quan les necessi- tats bàsiques del primer món eren cobertes— el documental d’Al Gore Una veritat incò- moda va despertar una conscienciació entre polítics i opinió pública de tot el món sobre la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic. La degradació del planeta va passar a ocu- par primeres planes de diaris i tertúlies, reunions europees de primers ministres i cime- res mundials. Avui, el combat contra l’escalfament del planeta continua aparentment a l’agenda dels polítics, però l’arribada del terratrèmol econòmic ha aigualit la convicció ecològica de fa un parell d’anys. El canvi climàtic continua preocupant, però no ocupa tant. La desaparició d’espècies preocupa poc i ocupa encara menys. «Si només ens ocupem dels bancs, tota la resta acabarà essent una bogeria», adver- teix Simon Stuart, responsable de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), l’organisme que elabora anualment la llista d’espècies en perill més fia- ble del món. «Els bancs es recuperaran. Però les espècies, una volta que desapareguin, hauran desaparegut per sempre més», recorda Stuart, que reforça la idea que els poders públics «han d’atendre allò urgent, però sense deixar de tenir cura d’allò important». I la conservació de les espècies, indispensables per al manteniment de l’equilibri del pla- neta, ho és. I ho és molt més en vista de les xifres. Segons la IUCN, quasi un mamífer de cada quatre arreu del món és en perill d’extinció. A la mar, l’excés de pesca i l’acidifica- ció afecten espècies tan diverses com la tonyina blava o la posidònia. Cada any, s’extin- geixen entre 10.000 i 50.000 espècies. El degoteig és constant. Violeta TENA. El Temps, núm. 1299 (5 maig 2009) 1. Comprensió lectora 1.1. Què vol dir l’autora del text quan afirma que «el canvi climàtic continua pre- ocupant, però no ocupa tant»? Escriviu deu paraules com a màxim. [0,5 punts] 1.2. El text relaciona estretament el canvi climàtic amb l’extinció d’espècies ani- mals i fa referència al cas de l’ós polar. Expliqueu breument per què, segons l’autora, el canvi climàtic amenaça la supervivència de l’ós polar. Escriviu vint paraules com a màxim. [1 punt] 1.3. D’acord amb el text, indiqueu si les afirmacions següents són certes o falses. [0,5 punts] Cert Fals a) L’Àrtic i l’Antàrtic estaven units fins ara per la plataforma de Wilkins. b) Als óssos, ara els costa reproduir-se perquè el glaç es fon abans d’hora. c) Al Gore