PAU Llengua catalana i literatura 2009 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. CLARICE GRANT. EL SILENCI DIPLOMÀTIC Clarice Grant va néixer al si d’una família aristocràtica a Washington DC, tot i que per la banda paterna provenia del sud del país. Després de casar-se amb un diplomàtic de carrera, va viure en diferents capitals del món fins que, mig segle després, va tornar a Washington i, al cap d’una breu temporada, es va adonar que no hi tenia arrels i es va instal·lar a la mansió familiar de Virgínia, on viu actualment. De l’ambaixada a Oslo, en recorda alguna de les frases de l’enginyós falangista Agustín de Foxà, aleshores ambaixador a Hèlsinki. Per exemple: «Si Déu existeix, és espanyol.» Dels anys passats a Atenes, Clarice Grant n’ha conservat el costum de batejar en grec els seus gats, que tots es diuen Agapi-mu («estimat meu»), amb el número d’or- dre corresponent al darrere. Però els països que l’han marcat més han estat la República Dominicana i l’Iran (Clarice Grant sempre diu «Pèrsia»: hi va passar nou anys i no hi ha tornat d’ençà del cop d’estat de l’imam Khomeini). El dia que l’ambaixador Grant i la seva esposa van arribar a Santo Domingo, les autoritats els van oferir un ball de benvinguda. Clarice es va fixar en un home que balla- va el merengue amb un gran sentit del ritme. —Qui és? —va preguntar. —El ministre de la Guerra. «Doncs ja m’agradaria que el del meu país ballés tan bé», va pensar ella. Amb el temps va tenir ocasió de conèixer personalment el ministre, i fins i tot de ballar-hi, fet que li va ser d’ajuda més endavant. Clarice Grant evoca com, en el curs d’uns avalots al carrer on hi havia l’ambaixada nord-americana, la policia va disparar una granada lacri- mògena que va entrar per la finestra a l’habitació on ella guardava la seva col·lecció d’or- quídies, reunida a còpia d’anys de dedicació. Després de queixar-se al ministre de la Guerra, aquest es va encendre d’indignació: —¡El humo de nuestras granadas puede lastimar las flores de la embajadora! ¡Esto es una infamia! El cap de policia que havia dissolt la manifestació va ser destituït de manera fulminant. El clima tropical sembla que té efectes directes en la conducta política. En una oca- sió en què una delegació d’estudiants revolucionaris havia d’entrevistar-se amb el seu marit a l’ambaixada, li van trucar per anul·lar l’entrevista perquè, van dir, feia tanta calor que havien preferit anar a la platja. —Oh —somriu mentre evoca aquella època—, eren uns revolucionaris molt trac- tables. Un cas semblant era el del rector d’una de les universitats del país, conegut per les seves idees marxistes. En una sobretaula els va confessar que cada nit el visitava un fan- tasma a casa seva. —Un fantasma? —va repetir ella, sorpresa—. Com pot ser que un partidari del materialisme històric com vostè cregui en els fantasmes? —Senyora —va respondre el rector—, perquè jo només sóc marxista de dia. Vicenç PAGÈS JORDÀ. El poeta i altres contes. 2005 1. Comprensió 1.1. A partir de la informació que ofereix el text, descriviu, en sis línies com a màxim, el personatge que li dóna títol. [1 punt] 1.2. En sis línies com a màxim, comenteu en què es basa la comicitat de les dues anècdotes que s’expliquen a la part final del text. (Podeu fer el comentari cen- trant-vos en les expressions eren uns revolucionaris molt tractables i jo només sóc marxista de dia, que es troben subratllades en el text.) [1 punt] 1.3. En el text hi ha subratllats quatre fragments entre cometes. Responeu a les qüestions següents, tot completant cada resposta amb una justificació clara i breu: a) Tots quatre fragments s’han de considerar citacions de paraules dites? b) Considerats com a missatges, tenen tots els fragments un emissor identi- ficable a partir del text? [1 punt] 1.4. Per a cadascun dels mots següents, que trobareu subratllats en el text, indi- queu un sinònim que pugui substituir-lo adequadament en el context dis- cursiu en què apareix: banda mansió avalots entrevista [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. És una senyora americana de bona família que, com a esposa d’un ambaixador dels EUA, ha viscut en molts països (entre els quals recorda especialment Noruega, Grècia, la República Dominicana i Iran) abans de retirar-se a l’estat de Virgínia, d’on provenia la família del seu pare. És molt bona conversadora i li agrada d’explicar anècdotes divertides de primera mà, protagonitzades per polítics i diplomàtics que va tenir ocasió de conèixer gràcies al càrrec del marit. Té un bon sentit de l’humor, que es manifesta en la ironia amable amb què descriu diverses situacions viscudes. Si la descripció es considera correcta i completa: 1 punt. Si la descripció es considera correcta però no prou completa: 0’75 punts. Si la descripció es considera correcta però clarament incompleta: 0’5 punts. Si la descripció té algun error greu però aporta informacions pertinents: 0’25 punts. 1.2. Les dues anècdotes resulten còmiques perquè es basen en comportaments que poden semblar paradoxals i f […]