PAU Llengua catalana i literatura 2009 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. Albert Einstein (Ulm, 14 de març de 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d’abril de 1955) Físic alemany. Es naturalitzà suís (1900), i posteriorment, nord-americà (1940). Educat a Munic i a Suïssa, es doctorà el 1905 a Zuric. Féu també estudis de música (era un bon intèrpret de violí). No trobà lloc en l’ensenyament fins al 1909 a la universitat de Zuric (en 1902-09 fou empleat d’una oficina de patents a Berna); el 1911 passà a la de Praga, el 1912 a l’escola politècnica de Zuric, i el 1913 a la universitat de Berlín; dirigí l’institut de física Kaiser Wilhelm i fou membre de l’acadèmia prussiana de ciències. Els primers treballs publicats per Einstein daten del 1905 (com Zur Elektrodynamik beweg- ter Korper; ‘Sobre l’electrodinàmica dels cossos en moviment’), quatre dels quals —els dedicats a l’anàlisi matemàtica del moviment brownià, a l’efecte fotoelèctric, a l’establi- ment de l’equivalència massa-energia i a exposar els fonaments de la teoria especial (o restringida) de la relativitat— s’ocupen en especial dels temes que havien d’impulsar l’espectacular i revolucionari tomb que ha fet passar d’una concepció newtoniana del món físic a la fornida per la geometrització espaciotemporal de la física moderna. En el decurs del decenni 1910-20 treballà per generalitzar la seva teoria relativista inicial, i els seus esforços per incloure-hi una teoria del camp gravitatori reeixiren el 1916, que publicà la famosa teoria de la relativitat (Die Grundlagen der allgemeinen Relativitätstheorie; ‘Els fonaments de la teoria de la relativitat general’). El 1921 li fou atorgat el premi Nobel de física pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric. Viatjà pels EUA (on el 1921 féu una campanya prosionista), per Europa i per Àsia. Pel febrer del 1923, a través de l’enginyer Casimir Lana i Serrate, anà a Barcelona invitat pels cursos mono- gràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi de la Mancomunitat —portats per Rafael Campalans— i per la Universitat; dictà un curset, reservat a iniciats, sobre la seva teoria de la relativitat, a l’Institut d’Estudis Catalans, on fou presentat per Puig i Cadafalch i per Esteve Terradas, i a l’Acadèmia de Ciències. Visità Poblet i, a Barcelona, la seu de la CNT, on fou rebut per Àngel Pestaña; l’ajuntament li féu un homenatge al Saló de Cent. El 1933, per la seva condició de jueu, s’hagué d’exiliar d’Alemanya i s’instal·là a Princeton, on fou membre de l’Institute for Advanced Study i on residí fins a la seva mort, treballant en la teoria de la relativitat generalitzada, en la teoria del camp unificat, la qual abasta alhora els fenòmens electromagnètics i gravitatoris, i en discussions críti- ques sobre les interpretacions fisicofilosòfiques de la teoria quàntica. El 1939 advertí el president Roosevelt, en una cèlebre carta, del perill que Alemanya s’anticipés als EUA sobre la investigació atòmica, cosa que motivà la creació del projecte Manhattan. Tanmateix, milità en el pacifisme. Einstein és una de les figures més representatives del progrés científic del segle XX, i la seva personalitat ha ultrapassat l’àmbit merament cien- tífic per a esdevenir un símbol. (Ramon Prats) Gran enciclopèdia catalana. <http://www.enciclopedia.cat> 1. Comprensió 1.1. Resumiu, en vuit línies com a màxim, aquest article de la Gran enciclopèdia catalana. (Per a fer-ho, seleccioneu la informació realment important de la vida i de l’obra d’Einstein.) [1 punt] 1.2. L’article consisteix en un ampli conjunt d’informacions sobre fets directa- ment relacionats amb Einstein. Algunes d’aquestes informacions inclouen ment compartida i no s’ha de considerar, doncs, subjectiva. Anoteu en el qua- dern de respostes quatre exemples d’aquestes informacions valoratives. [1 punt] 1.3. Reproduïu en el quadern de respostes TOTS els fragments entre parèntesis de l’article i indiqueu breument, per a cadascun d’aquests fragments, quin tipus d’informació proporciona. [1 punt] 1.4. En el text trobare

OPCIÓ B 1. 1.1. Albert Einstein (1879-1955) era un físic alemany naturalitzat suís i, més tard, nord-americà. L’any 1905 publicà els seus primers treballs, quatre dels quals són d’una importància extraordinària, perquè es troben a l’origen de la revolució científica de la física del segle XX. El 1916 publicà la famosa teoria de la relativitat i el 1921 rebé el premi Nobel de física pel seu treball sobre l’efecte fotoelèctric. Exiliat d’Alemanya el 1933, perquè era jueu, als EUA va ser membre de l’Institute for Advanced Study de Princeton, on continuà investigant fins a la mort. El 1939 advertí el president Roosevelt del perill que Alemanya fabriqués armes atòmiques, fet que és a l’origen de l’èxit del projecte Manhattan. La seva fama va molt enllà de la que acostumen a aconseguir els científics. 1.2. “(era un bon intèrpret de violí)” “l’espectacular i revolucionari tomb…” “la famosa teoria de la relativitat” “en una cèlebre carta” “una de les figures més representatives del progrés cie […]