PAU Llengua catalana i literatura 2009 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. [Aclariment: Amb la intenció d’advertir-lo que no es fiqui on no li manen, un desconegut ha incendiat la moto del protagonista. Aquest, en assabentar-se’n, reacciona com es pot llegir tot seguit.] AIGUA BRUTA [Fragment del capítol VI] No em podia aixecar. No em volia aixecar. Per què? Sabia que si sortia al carrer els peus em durien inevitablement a l’escena del drama, i que em quedaria allà com un estaquirot contemplant els tres quilos de ferro («i em quedo curt») fets fum. Tres quilos d’elegància, de bellesa en estat pur, de força. De màquina que no havia estat dissenyada per suplantar l’home ans per compenetrar-s’hi. I no era tant pels tres quilos, que traduït en temps volia dir prop de quatre anys d’estalviar (sóc un d’aquells antediluvians que no compro una cosa fins que no la puc pagar al comptat. No m’agraden els préstecs, i els prestamistes encara menys, per molta obra social amb què es disfressin). Era pel valor simbòlic. Moral, diria. És obvi que aquell altre que va replicar que els vehicles pot- ser sí que tenen esquelet però de segur que no tenen ànima no havia tingut mai una moto. Devia ser un psicòleg, segurament, un d’aquells xerraires de fira que tot ho arre- glen amb sublimacions, desviacions i mandangues així. Ni parlar-ne. Qui ha tingut una moto, i quan dic una moto vull dir una moto, uns quants centenars de centímetres cúbics, sap que és capaç de transmetre’t estats d’ànim. Oh i tant! Amb la reacció al cop de gas, amb l’acceleració més o menys ràpida, amb sorollets desconeguts i efímers; fins i tot inventant-se panes. Quan estalviava per comprar-me aquesta, la que tenia alesho- res se’n devia adonar, que pensava despatxar-la, perquè incomprensiblement va comen- çar a tenir avaries. Havia funcionat a la perfecció durant catorze anys i de cop i volta li van agafar tots els mals: ara es fonia la bombeta del pilot posterior, ara s’ofegava perquè la benzina no entrava bé, ara no es volia engegar perquè el motor d’arrancada fallava… El diagnòstic era claríssim: la moto se sentia abandonada. Ui, ui, ui, exclamarà el psicò- leg, un cas greu: el típic exemple de desplaçament de l’objecte amorós. Allò tan suat de la nòvia, que està més per la moto que no per mi. Ha! Nòvia? Objecte amorós? Qui esti- gui segur de quin és el seu objecte amorós que llanci la primera pedra. Pau VIDAL. Aigua bruta. 2007 1. Comprensió 1.1. Del monòleg en què consisteix el text es desprèn una certa caracterització del personatge que el pronuncia, que és el protagonista de la novel·la. Feu un retrat breu d’aquest personatge en sis línies, com a màxim. [1 punt] 1.2. En el fragment del text que s’inicia amb «No em podia aixecar […]» i que finalitza amb «[…] Moral, diria […]» (línies 1-9), hi ha diversos mots mit- jançant els quals el narrador protagonista s’expressa en primera persona gra- matical. a) Anoteu en el quadern de respostes TOTS els mots verbals que, en el frag- ment, compleixen la condició esmentada. [0,5 punts] b) Indiqueu a quin temps gramatical correspon cadascun dels mots en qües- tió. [0,5 punts] 1.3. Doneu una resposta raonada, en sis línies com a màxim, a la pregunta següent: sobre el comportament de les motos, quina opinió us sembla més assenyada, la del narrador o la del suposat psicòleg? [1 punt] 1.4. Per a cadascuna de les expressions següents, que trobareu subratllades en el text, indiqueu una expressió sinonímica que pugui substituir-la adequada- ment en el context en què apareix: com un estaquirot els tres quilos de ferro […] fets fum xerraires de fira Allò tan suat [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. El protagonista és un amant de les motos, que està traumatitzat perquè li han incendiat la seva estupenda màquina, que li va costar quatre anys d’estalvis ja que, per principi, no li agrada endeutar-se i desconfia dels prestamistes, per molt que es disfressin d’honestes entitats de crèdit. Com a bon aficionat, està convençut que les motos tenen personalitat pròpia i poden expressar estats d’ànim, i això ho lliga amb l’animadversió que també sent pels psicòlegs i la seva xerrameca pretesament científica. Si el retrat es considera correcte i complet: 1 punt. Si el retrat es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el retrat es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el retrat té algun defecte greu però conté informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) podia, volia, sabia, sortia, quedaria, quedo, sóc, compro, puc, diria. Deu o nou termes ben seleccionats: 0’5 punts. Vuit o set termes ben seleccionats: 0’25 punts. b) indicatiu imperfet: podi […]