PAU Llengua catalana i literatura 2009 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. INTRODUCCIÓ A LA ILÍADA [Fragment del pròleg] Convé, per tant, recordar què és el que l’arqueologia ha establert de manera relati- vament inequívoca; que és, més o menys, el següent. El turó de Hissarlik, a la Tròada, no lluny de l’Hel·lespont, constitueix un dels emplaçaments que una tradició (no especial- ment antiga) fornia per a l’antiga Troia; no es tracta pas de l’únic emplaçament propo- sat, per cert. Tanmateix, els arqueòlegs, de Schliemann ençà, hi han descobert restes d’una munió de «ciutats». Els estrats més antics del jaciment són anteriors, de mil·len- nis, a la presumpta «Troia homèrica». Alguna d’aquestes «ciutats» fou coratjosament identificada amb la ciutat cantada per Homer; però, en la realitat dels fets, havia trobat la seva fi en un violent terratrèmol, no pas per obra d’un agent humà. La ciutat imme- diatament posterior (que presenta uns trets singularment difícils de casar amb els del relat heroic) va ésser víctima d’un impetuós incendi, no se sap si fortuït o intencionat. El fet que aquest incendi fos realment provocat per un enemic exterior, i no pas per qualsevol atzar desgraciat, és quelcom ben possible, però no pas demostrat. La cosa més greu és que no tenim ni un sol indici seriós, almenys ara com ara, que permeti identifi- car aquest enemic exterior. Aleshores, doncs, a ningú assenyat no se li acudirà pas negar que les excavacions de Hissarlik, on tants arqueòlegs eminents han esmerçat esforços portentosos, no siguin pas d’una importància extraordinària; però no resulta gens evi- dent que aportin informacions incontrovertibles sobre la Guerra de Troia. La identitat entre aquestes «Troies» successives i la «Troia d’Homer» no forma part de la mena de qüestions que la ciència arqueològica seriosa malda per plantejar i resoldre, actualment. El problema de la identificació, formulat en aquests termes, està mal plantejat; possi- blement, no té ni sentit. Jaume PÒRTULAS. Introducció a la Ilíada. Homer, entre la història i la llegenda. 2008 1. Comprensió 1.1. Resumiu, en sis línies com a màxim, què ha establert l’arqueologia, amb una certa seguretat, sobre els presumptes emplaçaments de Troia. [1 punt] 1.2. En el text, els substantius ciutat i Troia de vegades hi apareixen entre come- tes, i d’altres, sense (en singular, però també en plural). Expliqueu en què es diferencien aquests dos usos. [1 punt] 1.3. Per a cadascun dels adjectius següents, que trobareu subratllats en el text, indiqueu un sinònim que pugui substituir-lo adequadament en el context en què apareix: impetuós fortuït greu seriós [1 punt] 1.4. En la part final del text, que s’inicia amb «Aleshores, doncs, […]» i que fina- litza amb «[…] no té ni sentit» (línies 15-22), s’hi poden llegir, com a con- clusions, quatre tesis. Reformuleu succintament aquestes tesis en el quadern de respostes, emprant, com a màxim, una línia per a cadascuna. [1 punt]

OPCIÓ B 1. 1.1. En el turó de Hissarlik, que una certa tradició considerava l’emplaçament de Troia, els arqueòlegs hi han descobert moltes «ciutats». Les més antigues són molt anteriors a l’època cantada per Homer. D’altres s’han volgut identificar amb la Troia homèrica, però sense resultats convincents: una d’elles, p.ex., va ser víctima d’un terratrèmol, i la immediatament posterior, d’un incendi, respecte del qual, tanmateix, no se sap si va ser fortuït o no, ni es coneix la identitat del presumpte enemic que l’hauria provocat. Si el resum es considera correcte i complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun error greu però aporta informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. «ciutats», que entre cometes apareix dos cops, indica que es costum d’anomenar així els jaciments, sense que hi hagi evidència que es tracti de ciutats pròpiament dites; ciutat, sense come […]