PAU Llengua catalana i literatura 2008 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. APARICIÓ PROVIDENCIAL DE LA SARDINA Pertanyo al que se’n diu un llinatge de senyors. Parlant en general i amb les excep- cions pertinents (no gaires, cregui’m), això significa que no hem fotut mai brot si exceptuem l’avantpassat que va fer els diners, un personatge fosc sobre el qual ens hem abstingut d’efectuar indagacions serioses i aprofundides per evitar sorpreses que poguessin trasbalsar-nos la consciència i amargar-nos el gaudi del patrimoni. Ens va servir d’escarment la dramàtica lliçó d’una altra família forta. Empès per una curiosi- tat malsana i temerària, el primogènit va posar-se a regirar paperassa sobre la soca del llinatge. El xicot no despenjava de gaire alt i no va prendre precaucions. Buscar la veri- tat és molt lloable, senyor secretari, sempre que siguis prou llest per no trobar-la o pas- sar de llis si, malgrat tot, l’ensopegues. Ell, a força d’escodrinyar, va acabar descobrint- la. Resultat: es va desprendre de tot el que posseïa donant-ho als pobres i va professar a la Trapa. ¿Què va treure a llum? Si, com diuen, va exhumar un rebesavi traficant d’es- claus, no n’hi havia per tant. A Mequinensa, ja en teníem un, tan ric que un rei va enno- blir-lo, i els descendents s’ho prenien prou bé: pagaven una missa anual per les ànimes dels pobres negres sobre els quals s’assentava la fortuna de la família. També és veritat que això va a caràcters i cadascú té el seu. Viure de la moma té les seves servituds. El nostre patrimoni no va tenir un final tan sobtat ni de bon tros però, és clar, a força d’hereus escampa i de ganduls de ferro colat, va anar minvant inexorablement. Li estalviaré les etapes de la decadència. Contemplades en conjunt i amb prou perspectiva, constitueixen una davallada sense incidents notables, força monòtona. Tampoc no li parlaré de les doloroses circumstàncies com accidents, malalties i un parell de suïcidis amb arma de foc que van anar desfullant l’arbre genealògic, i gràcies a les quals vaig convertir-me en l’últim exemplar de la dinastia i en l’únic hereu a la mort dels pares. Sempre he fet honor a la tradició d’indolència del llinatge, per bé que, d’estudiant, enca- ra que li costi de creure, vaig estar a punt de trencar-la. Pecats de joventut, senyor secre- tari. M’interessava l’agronomia i vaig abocar-m’hi amb entusiasme davant la mirada escèptica de la família. Volia transformar la comarca introduint-hi nous conreus, explo- tar la terra amb sistemes racionals, moderns. En confiança, l’embranzida inicial va durar-me poc. A mitja carrera, vaig començar a desinflar-me. La dolça teranyina de la mandra va enxampar-me. ¿No menjàvem, posem per cas, carxofes, olives, ametlles, albergínies, préssecs, melons, peres, pomes, escaroles o enciams prou bons? ¿Qui em feia ficar en llibres de cavalleries? Si ja teníem mitgers que ens treballaven les finques, ¿per què havia d’escarrassar-m’hi jo? D’aquella il·lusió juvenil, em queda no diré una passió, paraula massa forta per al tarannà familiar, però sí una tirada de caire contemplatiu, diguem-ne virgilià, per les feines agrícoles amb molt de color, com ara la verema. Jesús MONCADA. Calaveres atònites. 1999 1. Comprensió 1.1. El text permet de fer-nos una idea clara del personatge que s’hi expressa. En sis línies com a màxim, feu-ne un retrat que inclogui les principals caracte- rístiques socials i psicològiques d’aquest personatge. [1 punt] 1.2. Expliqueu succintament per quina raó les expressions següents, subratllades en el text, no hi tenen el valor paradoxal que, preses al peu de la lletra, se’ls podria atribuir: a) Buscar la veritat és molt lloable, senyor secretari, sempre que siguis prou llest per no trobar-la o passar de llis si, malgrat tot, l’ensopegues. [0,5 punts] b) Pecats de joventut, senyor secretari. M’interessava l’agronomia i vaig abo- car-m’hi amb entusiasme […]. [0,5 punts] 1.3. La rica expressivitat del text es manifesta particularment per l’ús sovintejat d’expressio

OPCIÓ A 1. 1.1. El personatge és l’últim exemplar i hereu únic d’una família de propietaris rurals que ha protagonitzat una decadència imparable, vivint d’unes rendes que minvaven generació rere generació. Intel·ligent i lúcid, parla de la seva situació personal i familiar amb un cinisme no mancat de sentit de l’humor que no el fa gens antipàtic, i a la fi de la peroració, en referir-se a la tirada contemplativa que té qualificant-la de virgiliana, ens mostra que la indolència ancestral no li ha impedit de llegir els clàssics escaients. Si el resum es considera correcte i complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però aporta informació pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) D’acord amb les convencions ètiques, sembla evident que si un hom es dedica a buscar la veritat ho ha de fer amb la intenció de trobar-la. Però com que al personatge, que és ego […]