PAU Llengua catalana i literatura 2009 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. BÈLGICA Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres 5 guarnides d’arços, d’oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, i carrers i fanals avançant en les prades. 10 I cel i núvol, manyacs o cruels, restarien captius en canals d’aigua trèmula, tota desig d’emmirallar els estels. M’agradaria fer-me vell dins una ciutat amb soldats no gaire de debò, 15 on tothom s’entendrís de música i pintures o del vell arbre japonès quan treu la flor, on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d’hospitalitats, 20 amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d’església, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, 25 amb molt de tot per a tothom. Una ciutat on vagaria de veure, per amor de la malenconia, o per desig de novetat dringant, cases antigues amb un parc on nien ombres 30 i moltes cases noves amb jardinets davant. Hom trobaria savis de moltes de maneres; i cent paraigües eminents farien —ai, badats— oficials rengleres en la inauguració dels monuments. 35 I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys per a l’amor, la joia, la solitud i els planys. De molt, desert, de molt, dejú, viuria enmig dels altres, un poc en cadascú. 40 Però ningú no se’n podria témer en fent sa via. Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, ben a recer, de brollador ben clar, amb peixos d’or que hi fan més alegria. 45 De mi dirien nens amb molles a la mà: —És el senyor de cada dia. Josep CARNER. Llunyania. 1952 1. Comprensió 1.1. Resumiu, en vuit línies com a màxim, quins són els components principals de la ciutat ideal a la qual es refereix el poeta en les dues estrofes centrals. [1 punt] 1.2. Formant part del seu ideal, el poeta juga, de vegades, amb parelles d’elements contraris: per exemple, quan es refereix a cases antigues (vers 29) en contrast amb cases noves (vers 30). Anoteu en el quadern de respostes quatre casos més d’aquesta mena de contrastos o oposicions. [1 punt] 1.3. En els tres darrers versos de la primera estrofa el poeta introdueix dues imat- ges, l’una se centra en l’expressió restarien captius, i l’altra, en l’expressió desig d’emmirallar. Expliqueu què volen dir aquestes dues imatges i com es rela- cionen l’una amb l’altra. [1 punt] 1.4. Tenint en compte el context en què apareixen els termes següents, que troba- reu subratllats en el text, anoteu en el quadern de respostes un sinònim per a cadascun d’ells: plegades trèmula eminents desert [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. En la ciutat ideal en la qual al poeta li agradaria envellir els militars hi tindrien poc paper, la gent en general seria aficionada a la música, a la pintura i al cultiu de les flors, i els nens i els obrers no estarien desvalguts. Les cases hi serien confortables i no hi mancaria un mercat ben proveït de tot per a tothom. En aquesta ciutat faria bo de veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. Hi hauria savis de diverses menes i en les inauguracions de monuments, sota la pluja, hi assistirien, en bon ordre, molts prohoms. I al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida. Si el resum es considera correcte i complet: 1 punt. Si el resum es considera correcte però no prou complet: 0’75 punts. Si el resum es considera correcte però clarament incomplet: 0’5 punts. Si el resum té algun defecte greu però conté informació pertinent: 0’25 pun […]