PAU Llengua catalana i literatura 2008 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu a les qüestions següents. POESIA I PROSA. Aquesta oposició ens pot mostrar que aquests conceptes no són excloents. La prova més clara n’és l’existència dels poemes en prosa. Un dels primers exemples d’aquest gènere ens el dóna el llibre de Baudelaire, titulat precisament Petits poèmes en prose i subtitulat Spleen de Paris. En aquest llibre, Baudelaire ens ofereix poemes deslligats de la forma en vers amb la intenció, entre moltes altres, de mostrar la possibilitat de deslligar la poesia del vers. En realitat, qualsevol discurs en vers que sigui mala poesia (o millor dit: que no tingui res de poesia) també demostra que la bona poesia no la constitueix únicament el vers. Un exemple de discurs en vers sense poesia ens el pot donar el text versificat d’un poeta dolent, o bé algun dels eslògans publicitaris que veiem a la televisió, o bé alguns dels eslògans que podem escoltar durant el curs de les manifestacions contra una determinada política del govern. D’aquestes evidències podríem deduir que la poesia no és una manera d’escriure, sinó una determinada qualitat del discurs (oral o escrit). D’aquí ve la dificultat de definir-la d’una manera purament tècnica. Podem trobar poesia en un discurs versificat, i, tot i que tradicionalment és allà on la trobem, no seria pas difícil de posar un exemple de discurs en vers on fos absent. I viceversa: tot i que tradicionalment la poesia no solia aparèixer en prosa, la hi podem trobar, sobretot a partir de l’obra de Charles Baudelaire esmentada més amunt. Si la poesia és, com dèiem abans, una determinada qualitat del discurs, ¿quin tipus de qualitat és? Els esforços teòrics per definir-la han estat considerables des d’Aristòtil fins als nostres dies. Roman Jakobson representa un dels passos importants en la tasca d’expli - cació de la qualitat poètica; però, tal com ell mateix posava de manifest, la funció poètica del llenguatge és més àmplia que el concepte de poesia. En definitiva, la funció poètica no és més que una condició lingüística sine qua non. Amb altres paraules: el discurs poètic necessita altres característiques qualitatives que van més enllà de la funció poètica per inserir-se a espais més intangibles, com podria ser, per exemple, la manera de representar la realitat i l’experiència humana, així com la possibilitat d’il·luminar-les a partir de la representació verbal. La prosa, per altra banda, pot constituir-se en art verbal sense necessitat de requerir la funció poètica, per bé que la pugui incorporar. Resumint: poesia i prosa no són conceptes excloents ni formen una veritable oposició. Salvador OLIVA. Introducció a la mètrica. 1986 1. Comprensió 1.1. Tenint present el que diu el text, indiqueu dos subtipus de cadascun dels tipus de discurs següents: a) versificat que sigui poesia, b) versificat que no sigui poesia, c) no versificat que sigui poesia, d) no versificat que no sigui poesia. (Atenció: heu d’indicar-ne dos subtipus i no pas d’exemplificar-ne casos concrets. Es tracta, per exemple, de dir que un sonet de Petrarca és un subtipus de a, no de reproduir el text de cap sonet concret.) [1 punt] 1.2. Responeu raonadament, però breument (de tal manera que cada resposta no ocupi més de tres línies), a les qüestions següents: a) Per quina raó creieu que l’autor introdueix, en el segon paràgraf, la precisió següent: «[…] qualsevol discurs en vers que sigui mala poesia (o millor dit: que no tingui res de poesia) […]»? [0,5 punts] b) Quina relació hi ha, segons l’autor, entre la poesia i la funció poètica del llenguatge? [0,5 punts] 1.3. En els quatre primers paràgrafs del text figuren uns quants mots que presenten morfemes de primera persona del plural. a) Identifiqueu aquests mots i anoteu-los en el quadern de respostes. [0,25 punts] b) Expliqueu a quines persones reals (no gramaticals) vol referir-se l’autor en fer ús d’aquests mots. [0,5 punts] A l’inici del paràgraf cinquè es pot llegir el mot dèiem. c) A parer vostre, hi ha alguna dife

OPCIÓ B 1. 1.1. Els correctors jutjaran si els exemples adduïts són pertinents. No té gaire sentit que se’n proposin a les pautes. Per cada exemple adduït que sigui pertinent: 0’25 punts. 1.2. a) Perquè, si no s’introduís la precisió, es podria pensar que la “mala poesia” no deixa de ser poesia. L’autor evita, d’aquesta manera, la imprecisió inherent a la noció de “mala poesia”. b) La funció poètica del llenguatge té més extensió que la poesia en sentit estricte: per a aquesta és condició lingüística sine qua non (no és concebible una poesia que no realitzi la funció poètica), però la funció poètica és, en principi, una funció del llenguatge en general i no sols del llenguatge poètic. Resposta a a) considerada correcta i completa: 0’5 punts. Resposta a a) considerada correcta però no prou completa: 0’25 punts. Resposta a b) considerada correcta i completa: 0’5 punts. Resposta a b) considerada correcta però no prou completa: 0’25 punts. 1.3. a) ens (pot mostrar), ens (el dóna), ens (ofe […]