PAU Llengua catalana i literatura 2004 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. En La fam, de Joan Oliver, hi ha un personatge central que absorbeix tots els altres. L’acció gira al seu entorn. Els personatges que l’envolten són teatralment els seus subordinats; no sabrem de llur vida més enllà del que transitòriament els lliga a les incidències d’aquesta figura abassegadora. Cap anècdota al marge de les que viu Samsó no ens alliberarà ni per un moment de la tirania que exerceix en escena aquest singular personatge d’una originalitat tan marcada i d’un realisme tan desconcertant. Samsó és un personatge sense precedents en la nostra escena. Subratllem-ne l’aparició. Samsó no té res del transhumant ascètic que suporta la misèria per vocació. No. Samsó és incapaç de convertir dos garbons en un violí, i encara que la seva afecció als pardals el porti al declivi de la seva aventura a reservar-los les molles de pa del seu esmorzar estem convençuts que no arribarà mai a sostenir-hi una conversa. Samsó no extreu cap idea filosòfica de la seva resignada indigència; ignora que existeixi l’esforç humà de convertir l’horitzontal en perpendicular, la peresa en esforç d’ascensió. Per pur atzar s’escau (i en trobar-s’hi el commouen vagues intencions subconscients de redempció) al centre d’una revolució pensada, organitzada, sentida profundament per homes honestos i espiritualment apassionats (Nel n’és un exemple incontrovertible) que poden fallar per pusil·lanimitat a l’hora de realitzar una acció mecànica, però no per infidelitat a la causa que defensen ni per covardia sentimental. Samsó és, simplement, un abúlic. No el mou cap ambició, cap passió, ni tampoc cap egoisme. Més que saber que ell existeix, sent o pressent que existeix quan «algú» en ell mateix transforma el seu braç en el pirata que arriscarà una aventura per apagar el rosec de la fam. No està tarat de misantropia; és, repetim-ho, un abúlic perfecte. Misantrop pur, no tan sols no aixecaria un bri d’herba en esclatar la revolució, sinó que troba en la lluita dels altres una satisfacció morbosa; en canvi, ell —i potser hauria calgut que l’autor ens expliqués aquesta reacció (no diem justifiqués) per tal de lliurar-nos alguna cosa més d’aquesta interessantíssima psicologia del revolucionari pervingut— assimila la inquietud tràgica de la gent que el volta i la passivitat expectant dels qui, a la barricada, esperen la veu de comandament que els impel·leixi a la lluita. A l’hora que Samsó es converteix en el líder d’aquell Centre revolucionari, no tenim cap mena de dubte, però, que es tracta d’una venturosa anestèsia de la seva apatia. Xavier BENGUEREL, «Notes sobre La fam de Joan Oliver», Revista de Catalunya, núm. 89 (15-VIII-1938) 1. COMPRENSIÓ 1.1. Tenint present el que diu Xavier Benguerel del personatge de Samsó, feu un breu retrat d’aquest que no ocupi més de sis línies. [1 punt] 1.2. Per caracteritzar Samsó, l’autor del text sovint utilitza el procediment que consisteix a dir-nos que Samsó no és tal cosa o tal altra. Ens diu, per exemple, que Samsó no és un «transhumant ascètic». Un cop tingueu ben identificats dos exemples més d’aquest procediment, a) transcriviu-los en el quadernet de respostes; b) feu-ne, de cadascun, una glossa o un comentari. [1 punt] 1.3. En el text hi trobareu tres fragments entre parèntesis i un fragment entre guionets. Expliqueu amb claredat, per a dos d’aquests quatre fragments, que escollireu lliurement, quin tipus d’informació aporten o —cosa que és si fa o no fa el mateix— quin paper discursiu tenen (feu-ho, és clar, tenint en compte en quins contextos apareixen). [1 punt] 1.4. Per a cadascuna de les paraules següents, que trobareu subratllades en el text: indigència peresa pusil·lanimitat misantropia passivitat proposeu un sinònim o una locució sinonímica que s’adigui (més o menys) amb el seu ús en el text. [1 punt]

OPCIÓ B 1. 1.1. Samsó és intrtnsecament ab~lic, apàtic, peresós. No té cap passió ni ambició i, com que tampoc és egoista, s¶estima a si mateix tan poc com estima els altres: és, per tant, un misantrop perfecte. Tanmateix, la situació polttica a què es veu abocat el converteix, sense voler-ho, en un ltder que tiranitza =la =resta =de =personatges. =Tot =passa =com =si =la =revolució =hagués =anestesiat =la =seva personalitat =profunda. =La =seva =psicologia, =doncs, =resulta =finalment =complexa, =interessant =i =no gens fàcil d¶explicar. 1.2. a) ©Samsó és incapao de convertir dos garbons en un violtª ©Samsó no extreu cap idea filosòfica de la seva resignada indigènciaª ©(Samsó) ignora que existeixi l¶esforo humà de convertir l¶horitzontal en perpendicularª ©No el mou (a Samsó) cap ambició, cap passió ni tampoc cap egoismeª ©(Samsó) no està tarat de misantropiaª ©(Samsó) no aixecaria ni un bri d¶herba en esclatar la revolució [Nota: A aquests sis exemples, que semblen foroa fàcils de t […]