PAU Llengua catalana i literatura 2004 · Setembre · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. Tremolant de por, em va venir al pensament, des d’un racó polsós de la memòria, una de les velles pregàries que la mare m’ensenyava de petit, i la vaig dir en veu baixa, a penes movent els llavis, amb una patètica, sobtada, covarda devoció. Llavors vaig sentir el «clic». I res més. Vaig obrir els ulls, sorprès de trobar-me viu. Un gest d’irritada perplexitat distorsionava el rostre del farmacèutic. La pistola no s’havia disparat! Hi va tornar tres vegades, amb crispació creixent, sempre apuntant al meu cap. Clic, clic, clic. Després va abaixar el braç, incrèdul. —Oh, vaja, quina contrarietat! Llavors jo, de cop i volta, em vaig posar a riure com un boig, no sé per què, potser com un sistema instintiu per descarregar la tensió. O potser, en el fons, es tractava d’un atac d’histèria. Vaig sentir que tot el meu cos, sacsejat per les rialles, s’omplia d’onades de greix que pujaven i baixaven. El farmacèutic em va clavar una mirada furibunda que em va ajudar a contenir-me una mica. Però el riure se m’escapava entre els llavis i pels forats del nas. Fins que vaig començar a sentir-me fatal. A causa d’aquell sacseig, em començava a pujar salivera a la boca. Vaig comprendre que vomitaria. Com més saliva m’empassava, més me’n tornava a pujar. Si almenys em pogués aixecar! Mentrestant, ignorant dels meus problemes, el meu assassí frustrat inspeccionava la pistola. Després d’haver tornat a treure i posar el carregador, va mirar pel canó. —Aquests estris, de vegades… I, sense més ni més, la pistola es va disparar. Just en aquell moment. Em vaig estremir amb el tro de l’arma, alhora que sentia a la cara una escalfor llefiscosa d’esquitxos calents. Els subjectes més intel·ligents són, ja se sap, propensos a badades d’aquesta mena, impensables en persones normals. O potser va ser una disposició providencial? El Déu de la meva infantesa, el senyor dels fils, l’aranya còsmica, ¿m’havia doncs escoltat? La gent que invoca Déu sol alçar els ulls al cel, perquè se l’imagina en algun racó de l’univers. Jo, amb la meva experiència, podria dir-los això. Déu no és tan lluny: també es pot amagar dins el canó d’una pistola. Josep N. SANTAEULÀLIA, L’absent, 2000 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del text que no ocupi més de sis línies. [1 punt] 1.2. Expliqueu i comenteu, a partir dels elements que ofereix el text, quina mena de religiositat sembla caracteritzar el personatge del narrador. [1 punt] 1.3. El narrador s’expressa, en general, amb un llenguatge clarament denotatiu. De vegades, però, recorre a expressions figurades que no sobten gens, perquè són de les que la llengua corrent acostuma a tenir incorporades. Indiqueu-ne quatre, d’aquestes expressions, i comenteu a quin tipus de figura de discurs o trop correspon cadascuna. [1 punt] 1.4. Per a cadascuna de les paraules següents, que trobareu subratllades en el text: patètica sobtada irritada furibunda llefiscosa proposeu un sinònim o una locució sinonímica que s’adigui amb el seu ús en el text. [1 punt]

OPCIÓ A 1. 1.1. =El =farmacèutic =apunta, =amb =una =pistola, =el =narrador; =aquest, =acovardit, =recorda =una =pregària d¶infantesa. Però la pistola falla i el narrador es posa a riure com un boig, per reacció histèrica. Tot =seguit, =se =sent =marejat, =està =a =punt =de =vomitar. =L¶assasst =frustrat, =emprenyat =i =nerviós, inspecciona =la =pistola; =de =sobte, =aquesta =se =li =dispara =i =de =resultes =mor =el =botxt =enlloc =de =la vtctima. El narrador es pregunta si l¶ha salvat la providència divina: Déu també es pot amagar, ens diu, dins el canó d¶una pistola. 1.2. =No =és =altra =cosa =que =la =sobtada =por =de =morir =allò =que =provoca, =en =el =narrador, =una =actitud religiosa =regressiva, =infantil, =que =ell =mateix =qualifica =de =devoció =patètica =i =covarda. =Un =cop superat el tràngol, insisteix que el Déu a qui acaba de dirigir la pregària no és sinó el Déu de la seva =infantesa: =un =Déu =que =no =és =un =Déu =d¶amor =sinó =un =Déu =més =aviat =terrortfic, =l¶ar […]