PAU Llengua catalana i literatura 2003 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i responeu les qüestions següents. De tots els defectes de l’ensenyament gramatical, no tinc gaire dubte que el pitjor és la seva manca d’uniformitat: no s’ensenyen de la mateixa manera les llengües clàssiques que les llengües modernes, ni les llengües estrangeres que la llengua materna. En un cert nivell, és clar, això té una justificació: els punts de partida són distints. Però el mal és que ordinàriament es fan distints també els punts d’arribada, o sigui que la descripció de les llengües s’orienta segons principis heterogenis i irreductibles els uns als altres, i que en definitiva l’estudiant no pot sinó adquirir la idea que les llengües són, en elles mateixes, sistemes de comunicació de menes essencialment distintes. Com que això és possiblement fals en general, i en tot cas ho és segurament quan es tracta del petit nombre de llengües, molt parentes totes, que s’ensenyen a les escoles, i com que no sembla pas demanar massa si diem que l’ensenyament gramatical, més enllà de les mires immediates i casuístiques, ha de donar una intuïció general sobre el fet que és el llenguatge, o almenys no ha de bloquejar l’accés a aquesta intuïció, cal concloure que el sistema actual és nefast. El més curiós del sistema, però, és que la llengua que en surt més malparada és sempre la llengua materna. Com que se suposa que els estudiants ja en saben les relacions fonamentals, d’aquestes relacions no se’n diu res, i l’ensenyament es limita a enumeracions d’irregularitats i de formes aberrants, tan ben travades com un munt de perdigons, i sobretot a una cosa molt pitjor: als edictes prescriptius, l’únic tret unificador dels quals és generalment el sadisme. No vull però ara discutir la qüestió en bloc, sinó fixar-me en un punt molt concret: l’omissió, en l’ensenyament de la morfologia, de les regularitats que presenten precisament les formes regulars. És en aquest punt que es fa més notable el contrast entre el tractament d’unes llengües i el de les altres. A les gramàtiques llatines més elementals, l’exposició de la morfologia del verb és «generativa», en el sentit que a l’estudiant se li ensenya, en principi, a obtenir totes les formes d’un paradigma verbal a partir de cinc formes, que li dóna el diccionari. Es pot dir que a cap gramàtica d’una llengua moderna, destinada als parlants naturals de la llengua, no es troba res de semblant. És que els parlants ja ho saben –certament, però dir això és jugar sobre les ambigüitats del mot saber: d’un saber informulable a un saber formulat, el pas no és petit. Jo diria que precisament allò que els parlants saben és allò que la gramàtica els ha d’ensenyar, i no vull fer paradoxes: l’ensenyament gramatical ha d’ésser l’ensinistrament a observar els fets d’un cert ordre, i òbviament ha de començar pels fets que no cal anar a cercar gaire lluny. Gabriel FERRATER, «Les formes del verb», Sobre el llenguatge, 1981 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del primer paràgraf del text en no més de cinc línies. [1 punt] 1.2. Expliqueu i comenteu, tenint en compte l’argumentació desenvolupada en el text, què vol dir l’autor quan afirma: Jo diria que precisament allò que els parlants saben és allò que la gramàtica els ha d’ensenyar. [1 punt] 1.3. Per a cadascun dels mots següents, que apareixen subratllats en el text: manca menes mires proposeu dos sinònims que puguin substituir-los en el text. [1 punt] 1.4. En el segon paràgraf del text hi ha una comparació. Reproduïu-la en el quadern i feu un comentari sobre el recurs literari que hi està associat. [1 punt]

OPCIÓ B 1. 1.1. El pitjor defecte de l’ensenyament gramatical és la manca d’uniformitat. La descripció de les llengües es basa en principis diferents, segons el tipus de llengua de què es tracti. Així, l’estudiant pot creure’s que són sistemes de comunicació diferents, i això és fals, si més no quant a les llengües que s’ensenyen a l’escola. Si s’admet que l’ensenyament ha de proporcionar una intuïció general sobre el fet de llengua, el sistema actual és nefast. Si el resum és adequat, coherent i està ben cohesionat: 1 punt. Si el resum és adequat, però té algun defecte de coherència o de cohesió:0’75 punts. Si el resum és adequat, però té força defectes de coherència i de cohesió: 0’5 punts.. Si el resum no és adequat, però inclou algun element aprofitable: 0’25 punts. Nota: El resum proposat només pretén ser una resposta correcta, però no pas l’única solució adequada possible. 1.2. L’afirmació de Gabriel Ferrater és aparentment paradoxal, perquè juga amb el doble sentit del verb sabe […]