PAU Llengua catalana i literatura 2002 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen. Senyor metge: no s’estranyi que li expliqui per escrit el que em passa. No s’estranyi que firmi amb un nom que no és el meu. Encara que faig mal fet de dir-li que no se n’estranyi, perquè si no li digués que el nom amb què firmo no és el meu, vostè no s’ho pensaria: però he de dir- li, i no sé ben bé per què, que no és el meu. Sóc vergonyosa de mena i la gent em fa por. D’un parell d’anys ençà visc esverada com una gallina. Potser si rumia amb calma endevinarà qui sóc, però jo, si és que el meu mal no té cura, més m’estimaria que no rumiés, que no ho endevinés. Ara, que, si ho endevina, jo, sempre, davant de la gent —perquè si vostè ho endevina aviat ho sabrà tothom—, sempre negaré. I vés, busca. Em costa d’escriure perquè la feina del camp no lliga amb el paper i la ploma, però el que em passa ho porto tan a dins i em fa tornar tan boja que per força podré explicar-me amb lletres. Si el meu mal no té remei, contesti’m també per escrit. Farà el favor de deixar la carta en un forat que hi ha a la soca de l’olivera de la dreta del camí que va a la masia de la seva filla gran. Si li sembla que em pot curar, vindré a veure’l. No he parlat del meu mal a ningú: vostè serà la primera persona que en tindrà coneixement. No em recordo d’haver tingut mai cap malaltia: he estat i sóc forta com un cavall. Em puc llevar a trenc de dia i treballar fins a caiguda de nit. No, ara no: abans. Fa dos anys. De dos anys ençà tot ha canviat. La cosa va començar quan va morir el meu marit. Però aleshores no vaig adonar-me’n. (...). Me n’han passades de tots colors; només n’hi explico unes quantes. Si les hi hagués d’explicar totes no acabaria mai. El meu gran martiri és que no goso pensar, que visc sempre amb l’ai al cor. Em voldria lligar el pensament amb un cordill i estrènyer fort i escanyar-lo, o trobar algú, com és ara vostè, que em cregués i volgués o pogués curar-me. He barrinat molt, de dia i de nit, i això fa moltes hores, sense parar. I estic esparverada perquè després de tant rumiar he arribat, em sembla, a conèixer el meu mal. Em penso que sóc bruixa. Mercè RODOREDA, «Una carta», La meva Cristina i altres contes, 1967 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del conte en unes cinc línies. [1 punt] 1.2. Al text l’autora recorre a tres expressions distintes: d’un parell d’anys ençà, fa dos anys i de dos anys ençà per a transmetre un mateix significat. Doneu dues expressions sinònimes per a cadascuna de les seqüències que teniu a continuació: A) a trenc de dia B) a caiguda de nit C) me n’han passades de tots colors D) visc sempre amb l’ai al cor [1 punt] 1.3. Al darrer paràgraf apareixen els mots goso, barrinat i esparverada. Indiqueu la forma amb què cal cercar aquests mots en un diccionari de la llengua i doneu una definició breu del seu significat d’acord amb el text. [1 punt] 1.4. Al text l’autora introdueix algunes hipèrboles o exageracions: A) vergonyosa de mena B) esverada com una gallina C) forta com un cavall Per a cada expressió subratllada doneu dos adjectius més amb els quals es pugui combinar. [1 punt]

OPCIÓ A Vegeu el document “Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals d’avaluació”, especialment l’apartat “Descompte per faltes !Comprensió i reflexió lingüística"”. 1.1. (a) En aquesta carta adreçada a un metge a qui demana consell per guarir-se, (b,c) la narradora narra i descriu en primera persona un seguit d’esdeveniments i de calamitats que la menen a concloure que és una bruixa: la mort del marit, l’emmalaltiment sobtat l’endemà de negar una visita al fill, la visió del fill encara petit, la visió d’una pomera al bell mig del mar, etc.; (d) un món imaginari que la narradora no sap interpretar d’altra forma que atribuint-se poders de bruixeria. 4 idees ben expressades – 1 punt 3 idees ben expressades – 0.75 punts 2 idees ben expressades – 0.5 punts 1 idea ben expressada – 0.25 punts Altrament – 0 punts 1.2. Respostes possibles: A) a trenc de dia a punta d’alba, en aixecar-se el dia, a punta de dia B) a caiguda de nit a entrada de fosc […]