PAU Llengua catalana i literatura 2001 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen: Interpel·lo Chillida sobre les connexions que es poden establir entre la literatura i el seu treball artístic; i si no hi és advertible, en la configuració mateixa, una pervivència visible del substrat literari. (...) Un pressent que apropar-se al cosmos de Chillida des de referents exclusivament plàstics és un camí possible però insuficient: en quedaria una exegesi en algun punt interrompuda o mancada, perduda. Cal indagar, a més, i molt, en altres direccions. Perquè ferro, terra, granit o alabastre, a les seves mans, no són únicament masses: s’encarnen en discurs i pensament. L’espai, diu, és la veritable matèria del seu treball. És imprescindible, doncs, situar Chillida en una certa tradició literària, poètica o filosòfica. L’interrogo en aquest sentit. «Jo sempre he llegit força, però va haver-hi un moment, entre el 1950 i el 1958, que anava a llegir a la Biblioteca Nacional de París; jo era a París. I vaig començar a llegir força seriosament coses que m’interessaven. Vaig començar a llegir coses de les quals m’havien arribat rumors o n’havia llegit algun detall en algun llibre. Força de les quals de la literatura alemanya; del romanticisme alemany, per exemple, el primer que em va sorprendre enormement va ser Novalis. Vaig llegir Els deixebles a Saïs de Novalis i em va impressionar moltíssim, i fou potser el que va posar-me a la recerca del que hi havia al darrere, als orígens. Una relació força curiosa es va produir entre la situació en què em trobava jo en aquell moment i el que m’aportava tota aquella cultura aparentment allunyada de la meva manera de ser. Aleshores, per mitjà de Novalis, vaig descobrir Hölderlin, i Hölderlin fou definitiu per a mi. I després Goethe, que fou l’últim que vaig agafar seriosament i que m’ha estat molt important. Al principi no me’l podia empassar. Havia intentat llegir Goethe de més jove i m’havia semblat un personatge que a mi no em servia... I és que el que no estava preparat per a llegir Goethe era jo.» Goethe quedarà com una permanència en el seu esperit inquiet, com un so anacàmptic1 que anirà desvetllant-se en diversos moments de la seva recerca. Un record al qual donà corporeïtat en una obra de trenta-cinc tones de formigó que va instal·lar l’any 1986 a Frankfurt, intitulada La casa de Goethe («Allò que va moure’m —em comenta— a fer aquest projecte eren, més aviat, les seves reflexions científiques, allò que diu de l’espiral, la seva teoria dels colors...»). Chillida sosté que Goethe és un científic, i no dubta que encara ens hem de trobar que hi ha molts tresors en aquesta direcció. La passió pel Romanticisme alemany toca l’extrem de colorar les paraules i els conceptes fins a un punt del qual potser no n’és conscient, de tan assimilat (escolteu-lo parlar de l’acte creatiu, de la mar, de les aromes que el guien...). Mostra un entusiasme idèntic al que pogueren despertar en un romàntic del XIX les tesis que el de Weimar2 elaborà en la seva Teoria del color, tractat culminant, articulat en part contra les teories cromàtiques que descriví Newton a l’Òptica. Abraham MOHINO I BALET, «Poètica d’Eduardo Chillida», Serra d’Or, 475 i 476, 1999 1 so anacàmptic - eco 2 el de Weimar - es refereix a Goethe 1. COMPRENSIÓ 1.1. En un màxim de cinc línies justifiqueu el títol del text: «Poètica d’Eduardo Chillida» a partir de les idees principals que s’hi exposen. [1 punt] 1.2. Trieu el sinònim més exacte de les expressions següents, d’acord amb l’ús que se’n fa en el text. a) pervivència visible afluència, durabilitat, manifestació b) substrat pòsit, coneixements, subsòl c) exegesi exempció, explicació, execució d) corporeïtat corpulència, forma, corporació [1 punt] 1.3. Expliqueu breument què vol dir l’autor quan afirma: «La passió pel Romanticisme alemany toca l’extrem de colorar les paraules i els conceptes.» [1 punt] 1.4. Trieu, entre les afirmacions següents, aquella o aquelles que es fan al text i indiqueu els paràgrafs

OPCIÓ B Vegeu el document “Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals d’avaluació”, especialment l’apartat “Descompte per faltes [Comprensió i reflexió lingüística]”. 1.1. (a) El títol es justifica a partir de l'intent de l'autor de trobar connexions entre l'obra artística (escultòrica) de Chillida i l'obra literària que l'ha influït més directament. (b) En el text aquesta influència se centra en alguns autors del Romanticisme alemany, especialment Goethe, Hölderlin i Novalis. (c,d) Respecte a Goethe es destaca no només l'obra literària sinó també les seves idees científiques, que han determinat la inquietud de Chillida pel color. 4 idees ben expressades - 1 punt 3 idees ben expressades - 0.75 punts 2 idees ben expressades - 0.5 punts 1 idea ben expressada - 0.25 punts 1.2. A) pervivència visible manifestació B) substrat pòsit C) exegesi explicació D) corporeïtat forma 4 respostes correctes - 1 punt 3 respostes correctes - 0.75 punts 2 resp […]