PAU Llengua catalana i literatura 2001 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen. La qüestió de la gènesi del llenguatge en un o múltiples focus ha de romandre oberta. La reconstrucció d’una dotzena o vintena de superfamílies lingüístiques no ha de descartar-se com a inviable, però sí que cal recomanar una dosi generosa de precaució. Fins i tot si hom acaba acceptant aquesta dotzena de superfamílies, encara falta un bon tros fins a arribar a poder demostrar la monogènesi. Clarament, dir, com alguns lingüistes han fet, que hom pot reconstruir el mot primigeni per a dit, tik, del qual tots els mots que volen dir dit han evolucionat, és increïblement arriscat i gratuït. La impossibilitat d’arribar a cap conclusió a favor de la monogènesi o la multigènesi lingüística és paral·lela a la manca de conclusions pel que fa a la multigènesi o monogènesi biològica de l’espècie humana. El llenguatge humà pogué sorgir en un únic focus o en diversos focus diferenciats. De moment, la resposta ha de mantenir-se incògnita. Els paral·lelismes entre la biologia i el llenguatge no acaben aquí. Cal destacar-ne, d’una banda, les semblances entre l’evolució biològica i el canvi lingüístic. El mecanisme que dóna peu al canvi biològic és prou conegut. Els individus que formen una espècie no són genèticament idèntics, sinó que hi ha una gran variació d’un individu a l’altre. Aquesta variació permet que hi hagi evolució, ja que la configuració genètica d’un individu concret pot presentar avantatges selectius en certs contextos, i això fa que els seus trets, a la llarga, acabin propagant-se. En un altre context, altres individus de la mateixa espècie poden evolucionar per camins diferents i, així, la divergència entre grups d’individus de l’espècie es va fent més i més gran, fins que la distància genètica entre l’un i l’altre és d’una magnitud tal que obliga ja a parlar d’espècies diferents. De manera anàloga a una espècie, una llengua també presenta variació interna. Les comunitats de parla no són monolítiques, sinó que hi ha variació de la parla d’un individu a la parla d’un altre. Variació que es dóna no només en la dimensió geogràfica, potser més coneguda, sinó també basant-se en altres paràmetres, com la classe social, el sexe, l’edat, el grau d’escolarització i d’altres. (...) Aquesta variació permet que hi hagi canvi lingüístic, ja que una variant lingüística concreta pot presentar avantatges en certs contextos socials i de prestigi, i això fa que les seves característiques acabin generalitzant-se. En un altre context, altres variants de la mateixa llengua poden presentar avantatges socials i de prestigi i, així, la divergència entre variants es va fent més i més gran, fins que les diferències entre una i altra són tan importants que ens obliguen a parlar de llengües diferents. (...) Enric VALLDUVÍ, «Origen i evolució del llenguatge», Els orígens, Barcelona, 1994 1. COMPRENSIÓ 1.1. Feu un resum del text en un màxim de quatre línies. [1 punt] 1.2. Per a cadascun dels mots seleccionats de la columna de l’esquerra, trieu un mot de la columna de la dreta que serveixi de sinònim en el text. [1 punt] a) inviable invariable, indesitjable, impossible b) gratuït fàcil, injustificat, malintencionat c) incògnita secreta, inacceptable, desconeguda d) propagant-se propiciant-se, estenent-se, aproximant-se e) monolítiques uniformes, estàtiques, monògames f) paràmetres variacions, paral·lelismes, factors 1.3. Indiqueu, entre les afirmacions següents, aquella o aquelles que es fan en el text. Indiqueu també el paràgraf o paràgrafs on són. a) En biologia i en llenguatge, les variants que resulten més simples acaben imposant- se sobre les que ho són menys, les quals desapareixen. b) En biologia i en llenguatge, les diferències entre uns individus i uns altres poden arribar a ser tan grans que pot resultar convenient parlar d’espècies diferents o de llengües diferents. c) Les llengües amb pocs parlants desapareixen perquè als seus usuaris els resulta més còmode d’adoptar-ne una

OPCIÓ B Vegeu el document “Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana. Criteris generals d’avaluació”, especialment l’apartat “Descompte per faltes [Comprensió i reflexió lingüística]”. 1.1. Les idees que han de quedar reflectides en el resum són: (a) Existeixen una sèrie de paral·lelismes entre el llenguatge i la biologia. (b) Primer, la qüestió de la gènesi és oberta en ambdós casos. (c) Segon, llenguatge i espècies biològiques canvien. (d) Tercer, en ambdós àmbits l’existència de variació és la motivació per al canvi. 4 idees ben expressades - 1 punt 3 idees ben expressades - 0.75 punts 2 idees ben expressades - 0.5 punts 1 idea ben expressda - 0.25 punts 1.2. A) inviable - impossible B) gratuït - injustificat C) incògnita - desconeguda D) propagant-se - estenent-se E) monolítiques - uniformes F) paràmetres - factors 6 parelles correctes - 1 punt 5 parelles correctes - 0.75 punts 4 parelles correctes - 0.5 punts 3 parelles correctes - 0.25 punts menys de 3 […]