PAU Llengua catalana i literatura 2000 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció A)

OPCIÓ A Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen. Vàrem dinar els tres junts. Però Meyer no es trobava molt bé de salut, i després del dinar es va acomiadar. Goethe em va proposar fer un passeig pel parc i vaig acceptar de seguida. La veritat és que la casa de Goethe, tot i el seu jardí, no era alegre: la llum hi entrava, potser per la seua situació, amb un punt indestriable de morbidesa, de macilència. Per això vaig respirar profundament en aquell parc. El rierol de l’Ilm corria en suaus meandres, amb tonalitats daurades i tolls d’aigua molsosa, perfectament incorporats a la pau de l’indret, a la pregona harmonia d’aquells prats recollits, protegits dels vents del nord pels suaus turons de Rosenberg. La ciutat, tot i estar ben a prop, no es descobria, sinó més aviat al contrari, els grans arbres del parc deturaven qualsevol perspectiva i de seguida crèiem estar en un bosc autèntic. [...] —La primera vegada que vaig veure aquest bosc em va semblar salvatge i impenetrable. Tanmateix, durant el passeig hi vaig descobrir un gran xiprer, musculós i retort com els de Villa d’Este, absolutament infreqüent per aquestes terres... I el que són les coses: aquell arbre em va fer pensar en la possibilitat de fer-hi un gran jardí a l’anglesa. Sense aquell xiprer, potser mai no m’haguera il·lusionat. En qualsevol cas, molts d’aquests roures, til·lers, avets, faigs i bedolls els he plantat amb les meues mans, els he vist créixer durant cinquanta anys... En aquell moment va abaixar la vista, com si el record dels temps passats li fóra dolorós, però com si la meua presència no poguera deixar d’obligar-lo a explicar-se. —En aquests boscos de Rosenberg, estimat Tischbein, em vaig iniciar en el gran llibre de la natura. Quantes hores he passat amb la Philosophia botanica de Linné! Durant els passejos i les excursions duia sempre amb mi, condensats en un petit quadern, els Fundamenta de Linné junt amb les Dissertationes de Gessner, per tal de reconéixer i aprendre de memòria els noms de les plantes. Amb l’ajuda dels guardes forestals he recorregut els boscos de Turíngia, he aprés a identificar els ocells, les petjades dels animals salvatges... Dec a Weimar l’haver-me descobert la natura... El vaig interrompre i vaig recitar aquells versos de Faust: Com agafar i estrènyer la infinita Natura, i esprémer els seus pits! —Sí, sí! —va assentir Goethe molt complagut—. Com agafar i estrènyer la infinita Natura! Les paraules del Faust són perfectes i parlen de mi. Com s’esdevé amb les obres de Rousseau, les meues no són més que fragments d’una gran confessió... I us assegure que sense la meua afició a les ciències naturals mai no hauria arribat a conéixer tan bé el cor dels homes. —Vaig llegir amb molt de gust la publicació sobre la Metamorfosi de les plantes... —¿Us va agradar? És una de les obres de què més satisfet estic. I, tanmateix, fou molt mal acollida pels científics, pels savis, fins i tot pels meus amics, que no volien creure que des de la poesia es poguera arribar a fer ciència. S’oblidaven que la poesia és per força la mare de la ciència, i que amb el temps totes dues poden originar una aliança estreta i fecunda en les regions més altes de l’esperit humà... Martí DOMÍNGUEZ, El secret de Goethe, 1999 [Text escrit segons les normes habituals en el dialecte de l’autor] 1. COMPRENSIÓ 1.1. En un màxim de cinc línies feu un resum del text, i indiqueu-hi clarament les parts en què s’estructura. [1 punt] 1.2. Per a cadascuna de les seqüències d’adjectius que es donen a continuació, trieu un mot de la corresponent seqüència A i un mot de la corresponent seqüència B que siguin els sinònims més adients al text i que compleixin el requisit de la coherència textual. [1 punt] salvatge i impenetrable A) indomesticat, brau, esquerp, feréstec, bestial B) incomprensible, inexplicable, indesxifrable, clos, inaccessible musculós i retort A) fort, atlètic, potent, ésser un roure, ferreny B) oblic, guerxo, murri, maquiavèl·lic, tortuós estre

OPCIÓ A 1.1. Les idees que cal que s’expressin al resum són les següents: a) Al primer paràgraf s’introdueix una trobada entre Tischbein i Goethe, i es descriu l’entorn de la casa de Goethe. b) A continuació, s’inicia una conversa entre aquests dos personatges en la qual el segon expressa els seus sentiments i les seves impressions de la natura. c) En aquestes reflexions es fa una exaltació de la Natura, entesa com a mitjà per a conèixer els homes, i d) s’hi comenta l’estreta relació entre poesia i ciència. 4 idees ben expressades - 1 punt 3 idees ben expressades - 0.75 punts 2 idees ben expressades - 0.5 punts menys de 2 idees - 0 punts 1.2. salvatge i impenetrable feréstec i inaccessible musculós i retort fort i tortuós estreta i fecunda íntima i fructífera 3 parelles ben seleccionades d’adjectius - 1 punt 2 parelles - 0.5 punts 1 parella - 0.25 punts 1.3. morbidesa - qualitat de mòrbid, malaltís, delicat; c) macilència - qualitat de macilent, trist, pàl∙lid; d) 2 significats identif […]