PAU Llengua catalana i literatura 2001 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 1 (Opció B)
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ B
Llegiu aquest text i contesteu les preguntes que el segueixen.
El que neix —el poema— no neix, doncs, pas del que existeix, del real o del passional: bellesa
del crepuscle, nit estelada, glòria o malastre de l'amor, afany d'un ideal de justícia o de la mort,
tots ells sentiments i espectacles dels quals es podrà guarnir, sinó de l'empenta primera d'una
expressió elemental, d'un mot privilegiat, primer relleu del que vol ésser.
Una paraula, dues, tant se val, ressona o ressonen en el nostre esperit, de dia o de nit, caminant
o en repòs, en la calma o en la febre; reconeixem la intrusa així que ens xiuxiueja a l'orella o
a la nostra ment solitària; la saludem vagament; no ens en podem separar, ni seguir o
emprendre qualsevol tasca com si no ens hagués enartat1. I haurem rebut aquesta visita per
atzar, o per atzar l'haurem trobada. Potser no serà pas del tot una d'aquelles paraules que el
comú dels lectors anomena poètiques; jo crec que qualsevol paraula pot esdevenir màgica, és
a dir, capaç de reaparèixer a la nostra consciència, incorporada a un vers, tot fent-nos la
impressió que hem recollit aquest ritme, dotat d'un sentit, d'una mena de no-res, d'un lloc
inconegut, però exterior.
En realitat, aquesta primera fase de la creació s'ha produït en nosaltres mateixos. Car, sense
que ens n'hàgim adonat, la paraula oportuna ha tocat dins de nosaltres el caire d'una emoció
oblidada (rics que som, sense saber-ho), que la carrega de l'energia suficient per dictar-nos un
bell vers i imposar-nos-el: és el vers donat que emana, per natura, d'una crida espontània al
fons de la nostra substància.
Única màgia no deceptiva, la inspiració poètica tal com he intentat de rastrejar-la, seria més
vella que les més antigues literatures escrites, grau suprem de la tendència humana a expressar
l'emoció pel ritme, deu ensems de la poesia, de la dansa i de la música.
Com el mateix Shelley, l'embriac, l'inspirat per excel·lència, ho ha fet entendre: «Quan la
composició [del poema] comença, la inspiració és ja en minva.»
La inspiració no és, doncs, sinó el vers que una paraula compongué com per art d'encantament.
1 enartat - encisat, encantat
Josep CARNER, «Virtut d'una paraula», Teoria de l'ham poètic
(a cura d'Albert Manent), Barcelona, 1970
1. COMPRENSIÓ
1.1. Digueu quin és el tema del text i exposeu les idees bàsiques de l’autor en un
màxim de cinc línies. [1 punt]
1.2. Per a cadascuna de les expressions subratllades a les seqüències següents
escriviu una altra expressió que pugui funcionar com un sinònim en el text. [1 punt]
a) el comú dels lectors
b) única màgia no deceptiva
c) deu ensems de la poesia, de la dansa i de la música
d) és ja en minva
1.3. Indiqueu, entre les afirmacions següents, aquella o aquelles que es fan en el text.
[1 punt]
a) El poema neix d’una paraula màgica que només el comú dels lectors considera
poètica.
b) El poema neix de la necessitat que té l’home de parlar de la seva veu emotiva.
c) El poema neix de la inspiració sorgida d’un mot.
1.4. Al tercer paràgraf l’autor recorre a les expressions en realitat i car.
a) Digueu el valor semàntic que introdueixen.
b) Per a cadascuna doneu dues expressions més que siguin sinònimes i
adequades en el context en què apareixen.
[1 punt]
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B
Vegeu el document “Estructura dels exercicis de llengua catalana i de llengua castellana.
Criteris generals d’avaluació”, especialment l’apartat “Descompte per faltes [Comprensió i
reflexió lingüística]”.
1.1. (a) El tema del text és l'enaltiment de la paraula, com a font d'inspiració de la creació poètica. (b)
Al primer paràgraf l'autor afirma que el poema no neix de cap factor extern. (c) La idea del segon
paràgraf és que el mot, qualsevol mot, actua com a força interna causant de la inspiració. (d) Al tercer i
al quart, hom afirma que el mot és la força dinamitzadora en la formació del vers, expressió de
l'emoció pel ritme. (e) Finalment, quan el poema es compon, la fase d'inspiració decreix.
5 idees ben expressades - 1 punt
4 idees ben expressades - 0.75 punts
3 idees ben expressades - 0.5 punts
2 idees ben expressades - 0.25 punts
Altrament - 0 punts
1.2. Respostes possibles:
A) el comú dels lectors la gran majoria dels lectors
B) única màgia no deceptiva únic màgia que no […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2001 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció A) Comprensió lectora
- Exercici 2 (Opció A) Expressió escrita
- Exercici 2 (Opció B) Expressió escrita
- Exercici 3 (Opció A) Sintaxi
- Exercici 3 (Opció B) Sintaxi
Tots els exercicis de Comprensió lectora · PAU de Llengua catalana i literatura