PAU Llatí 2004 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 4 (Opció B)

Llegiu amb atenció els quatre fragments que teniu a continuació, en els quals quatre poetes moderns expressen tres dels temes —o tòpics— més comuns en la poesia d’Horaci: el del carpe diem, el del beatus ille i el de l’aurea mediocritas. Expliqueu breument cada un dels tòpics esmentats; determineu quin tòpic reflecteix cada un dels quatre fragments i, finalment, justifiqueu-ho —per exemple, assenyalant els mots que us han fet pensar en la correspondència. Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer de tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida, i allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste, no serem prou capaços de dir-ho amb paraules tu i jo. (HÖLDERLIN, F., Stuttgart 96-100. Trad. de J. Llovet) Prou té per viure qui en modesta taula posa amb nou llustre lo saler dels avis: mai li dissipen una son lleugera sòrdides ànsies. Què tants d’esforços per tan curta vida? Per què dins terres que altre sol fecunda viure voldríem? Qui, deixant la pàtria, fuig de si propi? (COSTA I LLOBERA, M., Horacianes IV, estrofes 4-5) Cerqui qui vulgui pompes i alts honors, places i temples i edificis grans, delícies, tresors, que són germans de mil pensaments durs, de mil dolors. Un verd pradell ben ple de belles flors, un riu que banyi l’herba pels voltants, un ocellet que d’amor vessi els plants aquieta millor els nostres ardors. (LORENZO DE MÈDICI, Sonet, estrofes 1-2. Trad. de N. Comadira) Feliç l’home el desig i cura del qual és limitat per alguns pocs acres paterns, i s’acontenta tot respirant l’aire nadiu, en son terreny. A qui la vacada dóna llet, i pa els camps i els seus ramats proporcionen abillament, a qui, a l’estiu, donen ombra els seus arbres, foc a l’hivern. Beneit qui pot, despreocupat, veure com hores, dies i anys s’esmunyen suaument, amb salut de cos i pau mental, tranquil de dia, ben adormit de nits. (POPE, A., Oda sobre la solitud (fragment). Trad. de F. Parcerisas)

OPCIÓ B: 1 c, 2. d, 3. a, 4. d. Exercici 4 (2 punts)