Salta al contingut

Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura

PAU Llatí 2003 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 3 (Opció A)

Enunciat

Enunciat de l'exercici 3 A de la PAU de Llatí 2003 (setembre sèrie 3): En cadascun dels fragments següents es parla d’un personatge històric del segle I aC diferent, sense esmentar-ne el nom. Anoteu en el…
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
En cadascun dels fragments següents es parla d’un personatge històric del segle I aC diferent, sense esmentar-ne el nom. Anoteu en el vostre quadern de respostes de qui es tracta en cada cas. 1. Es va casar amb Escribònia, de qui es va divorciar. Immediatament després es va casar amb Lívia, que va estimar, cosa que va demostrar sempre de manera particular. D’Escribònia va tenir una filla, Júlia, que va fer casar amb el seu amic i conseller Marc Agripa. Aquest matrimoni li va donar tres néts (Gai, Luci i Agripa) i dues nétes (Júlia i Agripina). (SUETONI, Vida dels dotze Cèsars) 2. Durant els nou anys que va comandar l’exèrcit va dur a terme aquestes gestes: va reduir a província romana tota la Gàl·lia compresa entre els Pirineus, les Cevenes i els Alps i delimitada pel Rin i el Roine; va ser el primer romà que va atacar els germànics que viuen a l’altra banda del Rin i els va infligir derrotes importants; també va atacar els britans, desconeguts fins aleshores, i els va exigir impostos i ostatges. (SUETONI, Vida dels dotze Cèsars) 3. Aquest home demostrà als romans com cap altre quin encant afegeix l’eloqüència a allò que ja és bell en si; com la justícia és invencible si és exposada adequadament en paraules, i com el polític que governa bé ha de preferir sempre treure d’allò que és útil el que hi hagi d’ofensiu. Una prova de l’encís de la seva eloqüència és el famós incident que va succeir en el seu consolat. (PLUTARC, Vides paral·leles) 4. Finalment es va signar un pacte de govern. Ell hi va estar d’acord perquè creia que així les actuacions que havia dut a terme a les províncies orientals deixarien de ser qüestionades; Cèsar hi va estar d’acord perquè creia que així augmentaria el prestigi propi; Cras hi va estar d’acord perquè creia que així aconseguiria un lloc preeminent, cosa que no havia aconseguit sol. (VEL·LEI PATÈRCUL, Història de Roma)

Criteris oficials de correcció

Criteris oficials de correcció de l'exercici 3 A de la PAU de Llatí 2003 (setembre sèrie 3)
Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B: Romani agros quos Romulus ceperat diuiserunt. Numa agrum quem Romulus ceperat diuisit Cada encert es valorarà amb 0.5 punts. Exercici 3 (2 punts)

Resolució pas a pas

Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.

Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2003 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.

Altres exercicis d'aquest examen

Tots els exercicis de Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura · PAU de Llatí