Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura
PAU Llatí 2003 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 3 (Opció A)
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
En cadascun dels fragments següents es parla d’un personatge històric del segle I aC
diferent, sense esmentar-ne el nom. Anoteu en el vostre quadern de respostes de qui es
tracta en cada cas.
1. Es va casar amb Escribònia, de qui es va divorciar. Immediatament després es va casar amb Lívia,
que va estimar, cosa que va demostrar sempre de manera particular. D’Escribònia va tenir una filla,
Júlia, que va fer casar amb el seu amic i conseller Marc Agripa. Aquest matrimoni li va donar tres
néts (Gai, Luci i Agripa) i dues nétes (Júlia i Agripina). (SUETONI, Vida dels dotze Cèsars)
2. Durant els nou anys que va comandar l’exèrcit va dur a terme aquestes gestes: va reduir a província
romana tota la Gàl·lia compresa entre els Pirineus, les Cevenes i els Alps i delimitada pel Rin i el
Roine; va ser el primer romà que va atacar els germànics que viuen a l’altra banda del Rin i els va
infligir derrotes importants; també va atacar els britans, desconeguts fins aleshores, i els va exigir
impostos i ostatges. (SUETONI, Vida dels dotze Cèsars)
3. Aquest home demostrà als romans com cap altre quin encant afegeix l’eloqüència a allò que ja és
bell en si; com la justícia és invencible si és exposada adequadament en paraules, i com el polític
que governa bé ha de preferir sempre treure d’allò que és útil el que hi hagi d’ofensiu. Una prova de
l’encís de la seva eloqüència és el famós incident que va succeir en el seu consolat. (PLUTARC, Vides
paral·leles)
4. Finalment es va signar un pacte de govern. Ell hi va estar d’acord perquè creia que així les
actuacions que havia dut a terme a les províncies orientals deixarien de ser qüestionades; Cèsar hi
va estar d’acord perquè creia que així augmentaria el prestigi propi; Cras hi va estar d’acord perquè
creia que així aconseguiria un lloc preeminent, cosa que no havia aconseguit sol. (VEL·LEI PATÈRCUL,
Història de Roma)
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ B:
Romani agros quos Romulus ceperat diuiserunt.
Numa agrum quem Romulus ceperat diuisit
Cada encert es valorarà amb 0.5 punts.
Exercici 3 (2 punts)
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2003 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció A) Traducció
- Exercici 1 (Opció B) Traducció
- Exercici 2 (Opció A) Morfosintaxi
- Exercici 2 (Opció B) Morfosintaxi
- Exercici 3 (Opció B) Expressions llatines
- Exercici 4 (Opció A) Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura
- Exercici 4 (Opció B) Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura
Tots els exercicis de Civilització romana, Patrimoni arqueològic i literatura · PAU de Llatí