PAU Literatura catalana 2023 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 2 (Segona part)

2. Comenteu el fragment següent d’Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació d’aquest fragment en l’argument de l’obra. b) El valor i el sentit del sacrifici d’Antígona, en relació amb el context històric en què fou escrita l’obra. c) La funció i les característiques dels consellers de Creont, incidint especialment en el Lúcid Conseller. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Tirèsias: No sents com t’envolta una reprovació glaçada, rei? Si algú ja diu que el teu consell ha perdut els antics dinastes, tothom afegirà que la teva tesi va enfonsar Tebes. Eurídice: Tingues llàstima d’Antígona. Ismene: Compadeix-te de nosaltres. (Creont vaciŀla.) Creont (Als consellers.): Què aconselleu? El Lúcid Conseller (Al seu amic.): Em reservaré el que penso i et recomano que facis el mateix. Els altres ratificaran la condemna d’Antígona. Creont (De nou als consellers.): Què aconselleu? Us exigeixo una clara resposta. Conseller Segon: Planyo Antígona i la seva sort, però no pots exceptuar ningú d’obeir les lleis. Conseller Quart: Honora la voluntat dels caiguts per Tebes. Conseller Tercer: No salvaràs aquesta dona. Conseller Primer: No et pots sentir misericordiós amb qui atrau contra tu els partidaris de Polinices. Antígona (Amb una suprema dignitat.): Tan sols tu gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no ignores que soc ben innocent. La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària. (A Tirèsias.) Que les teves prediccions no s’acompleixin. (Als consellers, en general.) Calmeu el poble i que torni a les cases, que cadascú torni a casa. No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins al darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s’acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir. (Antígona calla i camina després, amb Eumolp, enmig de guardes, cap al seu destí. Creont encapçala la sortida de tots els personatges. Queden ressagats El Lúcid Conseller i el seu amic.)

2. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Els 3 punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si: (a) Situa l'escena al final del tercer acte. L’escena té lloc dins del palau dels reis de Tebes, davant del govern de l'autoproclamat rei, Creont. Hi concorren Antígona i Eumolp després que els guardes els hagin arrestat per haver incomplert la llei imposada per Creont que impedia l’enterrament del germà d’Antígona Polinices. Antígona assumeix tota la culpa i n’eximeix Eumolp. El monòleg final d’Antígona és el desenllaç del conflicte que s’ha anat exposant al llarg de l’obra. (1 punt) (b) Explica que Antígona ha decidit no acceptar la llei imposada i es proclama fidel a la llei de la tradició, la moral i la sang: «La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanaci […]