PAU Literatura catalana 2022 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 1 (Segona part)

Segona part Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8): 1. Comenteu el fragment següent d’Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació i el significat d’aquest fragment en el context de l’obra. b) El valor i el sentit de les diferències entre la posició de Tirèsias i la d’Antígona davant del conflicte entre Polinices i Etèocles. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] Tirèsias: Etèocles salvà Tebes. Antígona: Qui lamentarà més que jo la seva pèrdua? Era gran al consell i a la guerra. Però Polinices era també el meu germà, el fill petit de Iocasta. Tirèsias: Destructor de la pau. Antígona: Si hagués vençut, ara l’honoraríeu com el seu restaurador. Només jo ploraria Etèocles. Eumolp: És inútil de retreure els coneguts efectes de l’èxit. Antígona: També ets aquí? Eumolp: Per acomplir el que m’ordenis i escoltar-vos sota la tempesta. Antígona: Ets lliure d’anar-te’n. Eumolp: No puc abandonar el vell ni a tu. Si vens, et mostraré el camí de tornada. Antígona: El conec. Em quedo. Tirèsias: No respectaràs la llei? Antígona: Tots ens devem primerament a les lleis eternes. Tirèsias: El teu rang no evitarà el càstig. Antígona: Ja ho sé i no ho pretenc. No temo la mort. Sempre he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que no envelliria, que no coneixeria l’amor d’un marit i dels fills.

SEGONA PART 1. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Els tres punts assignats al comentari de contingut es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir si: (a) Situa el fragment a la segona part de l'obra, després que els dos germans enfrontats per la voluntat d'ocupar el poder de Tebes, Etèocles i Polinices, s'hagin mort l'un a l'altre davant l'última porta de la ciutat, i just quan Antígona, acompanyada per la seva germana Ismene, avança de nit pel bosc per enterrar el cos del seu germà Polinices, que la llei dictada per Creont, el nou rei, havia obligat a deixar insepult com a càstig per rebel·lió (1 punt). (b) Explica que el valor del fragment gira sobretot entorn del xoc dialèctic entre la legitimitat de les lleis divines, que Espriu associa a l'ètica de la dignitat humana (perdó, respecte, amor fraternal), […]