PAU Literatura catalana 2023 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2 (Segona part)

2. Comenteu aquest fragment de la tercera part d’Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La situació del fragment en el context de la tragèdia. b) El conflicte eticopolític i el valor del sacrifici d’Antígona. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Antígona (Amb una suprema dignitat.): Tan sols tu gosaries acusar-me d’aquest crim, del qual no ignores que soc ben innocent. La meva sang m’ordenava d’arrencar aquell cos de la profanació, però no pertorbaré la pau de Tebes, tan necessària. (A Tirèsias.) Que les teves prediccions no s’acompleixin. (Als consellers, en general.) Calmeu el poble i que torni a les cases, que cadascú torni a casa. No sé si moro justament, però sento que moro amb alegria. Privada de la llum, en una lenta espera, recordaré fins al darrer moment la ciutat. Recordaré els carrers, la font, els camps, el riu, aquest cel. Que la maledicció s’acabi amb mi i que el poble, oblidant el que el divideix, pugui treballar. Que pugui treballar, i tant de bo que tu, rei, i tots vosaltres el vulgueu i el sapigueu servir. 2023 Proves d’accés a la universitat Literatura catalana Sèrie 5 Quadre de qu al ificacions Espai per a etiquetes Aquesta prova consta de dues parts. Escolliu DUES de les quatre qüestions plantejades en la pri- mera part i UN dels dos comentaris de text plantejats en la segona part.

2. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Pautes de correcció Els tres punts assignats al contingut del comentari es poden atorgar si l’examinand tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes, és a dir, si: A. Identifica que el fragment correspon a la intervenció final d’Antígona, que clou la reelaboració espriuana del mite clàssic, just abans del monòleg d’El Lúcid Consell, un personatge introduït en l’edició de 1947. El text és el desenllaç de l’enfrontament entre el nou rei de Tebes, Creont, i Antígona. Al primer acte, el conseller Creont havia atiat la batalla, animant Etèocles a lluitar contra Polinices, cosa que va provocar la mort dels dos germans i l’autoproclamació de Creont com a rei. Antígona, que havia intentat en va evitar que Etèocles s’enfrontés al seu germà Polinices, es torna a enfrontar a Creont al tercer acte perquè el nou rei ha impo […]