PAU Literatura catalana 2013 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el fragment següent d’Antígona, de Salvador Espriu. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Situeu el text i contextualitzeu-lo en l’argument de l’obra. b) Expliqueu les característiques de Creont i les raons per a no sepultar Polinices. c) Expliqueu l’actitud d’Antígona davant del conflicte. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] (Entra Creont, voltat de geronts, de guerrers i de poble.) Creont Eurídice, estimades filles, som lliures per l’esforç d’Etèocles, ploreu el rei. No lamenteu, en canvi, la mort del maleït enemic de la ciutat, odiós als seus divins protectors. Vet aquí el poder a les meves mans, que es deuen al benestar d’aquest poble. Ara cal preparar els funerals del rei, uns funerals dignes d’ell i de la nostra raça. I mano també que l’altre cos sigui exposat nu als ocells i a la nit. Antígona Oh, això no! Ismene No, t’ho prego, això no! Creont Per què no, Ismene? Per què no, Antígona? Han de dormir en un mateix tranquil somni el promotor de baralles i el príncep de l’autèntica glòria? He parlat, i ara la meva paraula és llei. L’enemic serà ofert a la fam dels gossos i dels voltors, i qui intenti enterrar-lo serà privat del sol i morirà lentament en una cova. I ara, vells i poble de la nostra ciutat, honoreu amb mi el nom del rei caigut.

3) [3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] Els tres punts corresponents al comentari de contingut es poden assignar si l’alumne/a tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes (1 punt per cadascun), és a dir, si: a) sap situar el fragment en el conjunt de l’obra, és a dir a l'acte primer quan ja s'ha desencadenat la guerra entre Etèocles i Polinices i s'han abatut respectivament defensant la setena porta de la ciutat, i just en el moment que Antígona i Ismene, filles d'Èdip i germanes dels dissortats, s'oposen al Conseller Creont, el qual, després d'haver atiat la baralla, decreta que s'enterri el cos d'Etèocles i es deixi insepult el de Polinices (1 punt). b) si esmenta que Creont, conseller fins llavors del govern de Tebes, succeeix els germans difunts per parentiu; que actua a mode de sobirà dèspota (la qual cosa es pot relacionar metafòricament amb el franquism […]