PAU Literatura catalana 2013 · Setembre · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el poema «Bèlgica», de l’obra Llunyania (1952), de Josep Carner. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La mena de societat que el poeta representa, que heu de relacionar amb l’ideari del Noucentisme i amb l’època en què fou escrit el poema. b) L’edat que representa el mateix jo poètic i les conseqüències que se’n deriven: l’estruc- tura formal i lingüística del poema i les figures literàries més importants. c) El significat del conjunt poètic. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] Bèlgica Si fossin el meu fat les terres estrangeres, m’agradaria fer-me vell en un país on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís, i hi hagués prades amb ulls d’aigua i amb voreres 5 guarnides d’arços, d’oms i de pereres; viure quiet, no mai assenyalat, en una nació de bones gents plegades, com cor vora de cor ciutat vora ciutat, i carrers i fanals avançant per les prades. 10 I cel i núvol, manyacs o cruels, restarien captius en canals d’aigua trèmula, tota desig d’emmirallar els estels. M’agradaria fer-me vell dins una ciutat amb soldats no gaire de debò, 15 on tothom s’entendrís de música i pintures o del bell arbre japonès quan treu la flor, on l’infant i l’obrer no fessin mai tristesa, on veiéssiu uns dintres de casa aquilotats de pipes, de parlades i d’hospitalitats, 20 amb flors ardents, magnífica sorpresa, fins en els dies més gebrats. I tot sovint, vora un portal d’església, hi hauria, acolorit, un mercat de renom, amb botí de la mar, amb presents de la terra, 25 amb molt de tot per a tothom. Una ciutat on vagaria de veure, per amor de la malenconia o per desig de novetat dringant, cases antigues amb un parc on nien ombres 30 i moltes cases noves amb jardinets davant. Hom trobaria savis de moltes de maneres; i cent paraigües eminents farien —ai, badats— oficials rengleres en la inauguració dels monuments. 35 I tot de sobte, al caire de llargues avingudes, hi hauria les fagedes, les clapes dels estanys per a l’amor, la joia, la solitud i els planys. De molt, desert, de molt, dejú, viuria enmig dels altres, un poc en cadascú. 40 Però ningú no se’n podria témer en fent sa via. Hom, per atzar, un vell jardí coneixeria, ben a recer, de brollador ben clar, amb peixos d’or que hi fan més alegria. 45 De mi dirien nens amb molles a la mà: —És el senyor de cada dia.

3) [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, ordenació de les idees i la coherència del discurs.] Els tres punts assignats al comentari de contingut es poden atorgar si l’alumne/a tracta, per separat o conjuntament, els aspectes especificats en les preguntes (a raó d’1 punt per cadascun), és a dir, si: a) l’alumne identifica en “Bèlgica” –un poema de la vellesa i de l’exili de Josep Carner– la pervivència, degudament depurada, de l’ ideari noucentista de primeries del segle XX; b) esmenta i comenta l’ideal d’una societat utòpica, ciutadana, ideal, en què els aspecte culturals, espirituals o emotius predominen sobre els aspectes materials (i bel·licistes); c) explica el poema com una visió tocada, també, per la sensibilitat social, però allunyada tant de les dictadures vigents a l’Europa de l’Est com de les instaurades en el sud d’Europa –és el cas de l’Espanya de 1952. Si l’alumne/a complementa la resposta de manera correcta i coherent amb alguna qüesti […]