PAU Literatura catalana 2010 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 2 (Opció B)

2. Al principi de la novel·la Ramona, adéu, de Montserrat Roig, hi llegim: «Estava cansa da, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies […]». I, al final: «Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’hagues- sin tornat rajolins de mel». Aquestes citacions formen part del primer i del darrer fragment del llibre, que estan en cursiva. Expliqueu-ne la funció, així com el punt de vista que hi adopta la narradora. [2 punts] 3. Comenteu el fragment següent d’Allò que tal vegada s’esdevingué, de Joan Oliver.

2) Al principi de la novel·la Ramona, adéu, de Montserrat Roig, llegim: «Estava cansada, les varius em tibaven la pell de les cames, els peus em feien molt de mal per les durícies [...]». I, al final: «Les cames ja no em feien mal, com si les varius s’haguessin tornat rajolins de mel». Aquestes cites formen part del primer i del darrer fragment del llibre, que estan en cursiva: expliqueu-ne la seva funció, així com el punt de vista que hi adopta el narrador [2 punts]. L’alumne/a ha de centrar la seva resposta en els dos aspectes, tractats junts o separadament, que demana la pregunta. Sobre la funció d’aquests fragments, ha d’argumentar el seu paper proemial i conclusiu, com a símbol de la solitud de les tres dones de la novel·la i la seva recerca desesperada d’una felicitat impossible d’assolir. Quant al punt de vista, hauria de fer esment de, com a mínim, dos dels trets més importants del monòleg interior característics d’aquests fragments. Cadascun d’aquests dos aspectes es valorarà […]