PAU Literatura catalana 2009 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu aquest text, que forma part d’un dels primers fragments que explica la història de la Mundeta Ventura —la mare— en la novel·la Ramona, adéu, de Montserrat Roig, tenint en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar- los separadament ni en el mateix ordre): a) la relació dels dos personatges del text amb els fets històrics que s’hi narren; b) la funció del punt de vista de la narradora del text, amb les diferents veus que hi adopta; c) el comentari de dos recursos lingüístics i/o literaris que trobeu rellevants del text. Analitzeu-ne la funció que hi fan. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] La mare arribà excitada, nerviosa, repetia només ai, Senyor, mentre no vessin sang. La Mundeta —la mare sospitava que no es casaria mai— no se l’escoltava. Ara ja havia arribat, no calia anar sola al Núria. Es delia per la xocolata del Núria. Una xocolata de flaire jove, acabada de fer. Aquella tarda no se la deixaria perdre per res del món. […] La mare s’esgargamellava i passaven camions plens de treballadors que cridaven no sé què d’en Cambó i no sé què d’en Macià. Què diuen, mamà? Però les veus es perdien entre el brogit. A la Mundeta, la commovien els tangos, sobre- tot les tendres històries d’amor que tenien un final trist. […] Com més amargues eren les històries, més li agradaven, a la Mundeta. I, sobretot, que tinguessin un inici i un acabament, com la vida. Els camions passaven ràpids i feien trontollar l’empe- drat. Lluny, cantaven l’himne de Riego i «Els Segadors». Mamà, podríem anar al Núria de seguida mentre bevem la xocolata i hi suquem els melindros, amb calma, m’ho expliques. La mare no l’escoltava, caminant cada vegada més de pressa, arbo- rada per la corredissa. Acalorada, repetia, ai, Mundeta, que m’ho veia venir. Tothom ho deia, és un fet consumat, això canvia. No podia acabar d’altra manera. La Mun - deta, mamà, estàs nerviosa, atura’t una mica, digues, de què tens por? Por, dius?, deia la seva mare. El que tinc és pànic! […] Que no veus el que passa? Mamà, la Mundeta amb prou feines si agafava el pas de la seva mare, m’atabales, explica-m’ho d’una vegada, atura’t, no corris tant. Però, nena, la República, han proclamat la República!

3) Comenteu aquest text, que forma part d’un dels primers fragments que explica la història de la Mundeta Ventura —la mare— a la novel·la Ramona, adéu, de Montserrat Roig, tenint en compte, sobretot, els següents aspectes (no cal tractar-los per separat ni per l’ordre que presenten): a) la relació dels dos personatges del text amb els fets històrics que s’hi narren; b) la funció del punt de vista de la narradora del text, amb les diferents veus que hi adopta; c) el comentari de dos dels recursos lingüístics i/o literaris que trobeu rellevants del text. Analitzeu-ne la seva funció. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] La mare arribà excitada, nerviosa, repetia només ai, Senyor, mentre no vessin sang. La Mundeta —la mare sospitava que no es casaria mai— no se l’escoltava. Ara ja havia arribat, no calia anar sola al Núria. Es delia per la xocolata del Núria. Una xocolata de flaire jove, acabada de […]