PAU Literatura catalana 2012 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el poema següent de Màrius Torres. Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Situeu-lo en el context històric i cultural. b) Indiqueu les figures retòriques essencials del poema i comenteu-ne la significació. c) Expliqueu el tema principal del poema i relacioneu-lo amb alguna altra compo- sició d’aquest poeta. [5 punts: 3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la coherència del discurs] La ciutat llunyana «Aux captifs, aux vaincus, à bien d’autres encore…» BAUDELAIRE Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: —la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin senyar el teu sòl. Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa! Més llunyana, més bella, una altra n’hi ha, potser, que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner, batecs d’aire i de fe; la d’una veu de bronze que de torres altíssimes s’allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins. 1939

3) Comenteu el poema següent de Màrius Torres. Tingueu en compte, especialment, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre) a) la situació en el seu temps històric i cultural; b) les figures retòriques essencials, amb comentari de la significació; c) el tema principal del poema, assenyalant, alhora, la relació amb alguna altra composició del poeta. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] LA CIUTAT LLUNYANA “Aux captifs, aux vaincus, à bien d’autres encore...” Baudelaire. Ara que el braç potent de les fúries aterra la ciutat d’ideals que volíem bastir, entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda’ns: — la terra no sabrà mai mentir. Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin senyar el teu sòl. Qui pogués oblidar la ciutat que s’ […]