PAU Literatura catalana 2012 · Setembre · Sèrie 4 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el fragment següent de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà (acte III, escena V). Tingueu en compte, sobretot, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Contextualitzeu el fragment en l’argument de l’obra i expliqueu per què Maria Rosa es considera una dona perversa el dia del casament amb Marçal. b) Interpreteu la causa que fa dir a Maria Rosa: «Oh, si no me l’estimés [a Marçal], fóra la dona més ditxosa de la terra!». c) Expliqueu per què, tot i la frase de Maria Rosa reproduïda en l’apartat b, el sacer- dot li aconsella que es casi amb Marçal. [5 punts: 3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dʼargumentació i anàlisi, lʼordenació de les idees i la coherència del discurs] MARIA ROSA: Marçal, (Plorant.) jo no el vull oblidar, a l’Andreu, mai de la vida! Pobre Andreu! Que avui sóc la dona més dolenta que ha trepitjat el món! MARÇAL: Bé, què li has dit, al rector? MARIA ROSA: Què li he dit?… Que en aquest poble vaig coneixe’l, i en aquest poble mateix, i en aquest poble mateix, com si fos un càstig de Déu, he de ser d’un altre home! MARÇAL: Ves quina culpa en tenim tu i jo, si aquí s’ha acabat la carretera! I això no sé a què ve, perquè tu ja ho sabies. MARIA ROSA: Guaita, va ser en aquella masia. Ell trepitjava al cup i jo era veremadora. MARÇAL: Ja m’ho has contat cent cops. Te tornes cançonera. MARIA ROSA: Doncs al sortir de la iglésia aquest matí, me n’hi he anat a la masia per- què el cor m’hi duia! Tot està com abans, tot! El lloc a on les fadrines sopàvem, el cup a on trepitjava l’Andreu, ara sec i tapat com una sepultura, aquell cup a on el van ferir i a on amb el most s’hi barrejava la seva sang!… Allí vaig començar jo a estimar-lo. MARÇAL (agafant-la pel braç): Maria Rosa! MARIA ROSA: Sí que hi he anat. Sí! (Sempre plorant.) I al veure-ho m’ha semblat que l’Andreu era al meu davant reptant-me de mala dona! I he arrencat a córrer fugint d’a- quella casa i d’ell, que em perseguia! MARÇAL: Ves quines coses de contar al rector! Au, au, vesteix-te. MARIA ROSA: No: sàpigue-ho tot. Que li he dit que m’ajudés a separar-me de tu. Marçal, per tancar-me per sempre on ell volgués. I m’ha preguntat si jo t’estimava. «Oh, si no me l’estimés fóra la dona més ditxosa de la terra!». I al sentir-ho m’ha dit que em casés amb tu. MARÇAL: Fins el senyor rector, què més vols? MARIA ROSA: Marçal, no m’enganyis. Digue-m’ho mirant-me als ulls: m’estimes… amb tota la teva vida?… MARÇAL: Si jo no t’hagués estimat mai…, igual que tu, fóra el més ditxós de la terra.

3) A propòsit del fragment següent de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà (Acte III. Escena V), tingueu en compte, especialment, aquests aspectes (no cal tractar- los separadament ni en el mateix ordre): a) situeu el text, contextualitzeu-lo en l’argument de l’obra i expliqueu per què Maria Rosa es considera una dona perversa el dia del casament amb Marçal; b) interpreteu la causa que fa dir a Maria Rosa: “Oh, si no me l’estimés [a Marçal], fóra la dona més ditxosa de la terra!”; c) expliqueu per què, tot i la frase de Maria Rosa reproduïda en l’apartat b), el sacerdot li aconsella que es casi amb Marçal. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] MARIA ROSA: Marçal, (Plorant) jo no el vull oblidar, a l’Andreu, mai de la vida! Pobre Andreu! Que avui sóc la dona més dolenta que ha trepitjat el món! MARÇAL: Bé, què li has dit, al rector? MARIA ROSA: Què li he dit?... Que en aquest poble vaig coneixe’l, i en aqu […]