PAU Literatura catalana 2020 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1 (Segona part)

Segona part Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8): 1. Comenteu el poema «Cançoneta incerta», de la secció «Les estampes» d’El cor quiet, de Josep Carner. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La forma mètrica i l’estructura en relació amb el títol. b) El sentit del text i el tractament dels elements naturals (recordeu la secció a què per­ tany). c) El significat del camí de què parla el poema. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe­ rència del discurs] Cançoneta incerta Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena! ¿És a la vila o és al pi de la carena? 5 Un lliri blau, color de cel, diu: —Vine, vine!— Però: —No passis! —diu un vel de teranyina. ¿Serà drecera del gosat, 10 rossola1 ingrata, o bé un camí d’enamorat colgat de mata2? ¿És un recer per adormir qui passi pena? 15 Aquest camí tan fi, tan fi, ¿qui sap on mena? ¿Qui sap si trist o somrient acull a l’hoste? ¿Qui sap si mor sobtadament 20 sota la brosta3? Qui sabrà mai aquest camí a què em convida! I és camí incert cada matí, n’és cada vida! 1.  rossola: ‘lloc pelat i relliscós en un pendent’. 2.  mata: ‘massa d’arbustos’. 3.  brosta: ‘fullatge’.

SEGONA PART Desenvolupeu UN dels dos comentaris de text proposats a continuació (pàgines 6 i 8): 1. Comenteu el poema «Cançoneta incerta», de la secció «Les estampes» d’El cor quiet, de Josep Carner. Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) La forma mètrica i l’estructura en relació amb el títol. b) El sentit del text i el tractament dels elements naturals (recordeu la secció a què pertany). c) El significat del camí de què parla el poema. [5 punts: 3 punts pel contingut i 2 punts per la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] CANÇONETA INCERTA Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena! ¿És a la vila o és al pi de la carena? Un lliri blau, color de cel, diu. —Vine, vine!— Però: —No passis! —diu un vel de teranyina. ¿Serà drecera del gosat, rossola1 ingrata, o bé un camí d’enamorat colgat de mata2? ¿És un recer per adormir qui passi pena? Aquest camí tan fi, ta […]