PAU Literatura catalana 2007 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el text següent, constituït pels paràgrafs inicials de la narració «Avís mis- teriós», de Marines i boscatges, de Joaquim Ruyra. Tingueu en compte, especial- ment, els aspectes següents (no cal tractar-los per separat ni per l’ordre que presen- ten): — el punt de vista narratiu, la implicació del narrador en els fets que es narren; — les característiques de la descripció del temps, l’espai i les sensacions del narra- dor; — la relació del fragment amb el títol i amb l’argument de la narració. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat dargumentació i anàlisi, lordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] No sabia pas quina hora era, ni tenia certesa de que fos vespre o matinada, però em semblava que no feia gaire que m’havia llevat. Un ensopiment estrany, pesat, morbós entorpia el meu cervell. Al mateix temps sentia cert disgust fondo, certa pena aclaparadora, mes no en podia recordar les causes. No em recordava de res, de res enterament. En va m’esforçava a escorcollar les foscors de la meva imaginació, cercant-hi alguna no ben apagada remembrança. Era inútil. No lograva més que augmentar el meu neguit, la meva fonda pena. El dia era trist. Ensostrava el cel una nuvolada d’un gris fosc, que sols deixava passar una claror esmortuïda. M’esdevingué la sospita de que estava nevant, i, per assegurar-me’n, vaig sortir a la finestra i escampí per defora la mirada de mos ulls tèrbols. Bella estona vaig haver d’ullejar per assolir el convenciment de que no hi havia neu enlloc. Les meves percepcions eren sordes i penoses. Romanguí contemplant la negror de boscos, que s’estenia davant meu, i vaig pensar: «Són els boscos de Montnegre… És que sóc al mas». I, com si no n’estés segur, vaig repetir-me en alta veu: «Sí, sí… sóc al mas Sàbat». Pensant que tal volta la soledat me corprenia, vaig anar en busca de gent.Vàreig entrar a la cuina: una cuina gran, negra, fumosa, amb el pis de roca i terrer i el sos- tre altíssim i de canyes ensutjades. Allí, sota l’ample vogi acampanat de la xemeneia, vaig veure asseguts en el banc escon el masover i la masovera. Ambdós estaven amb els braços plegats sobre el pit, sense dir-se un mot, seriosos, capbaixos i grocs, molt grocs. Pel moviment quasi imperceptible de sos llavis comprenguí que resaven. ¿Seria un rastre de llàgrimes la lluentor que serpejava per la galta de la masovera? Allí es passava un gran disgust, un disgust que jo el sentia encara que no en recor- dés els motius.

Pregunta 3 El comentari de text es valora amb 5 punts, distribuïts de la següent manera: 3 per a l’avaluació dels continguts, i 2 pels aspectes metodològics del comentari. –Avaluació dels continguts (3 punts): el comentari de l’alumne/a no cal que se centri exclusivament en els aspectes assenyalats en l’enunciat, però els ha de tenir en compte; per tant, cada un d’aquests que no trobi resposta en el desenvolupament de l’alumne no sumarà la puntuació que li correspon. Això no obstant, si desenvolupa correctament i de manera coherent algun altre aspecte del text proposat, no indicat expressament en l’enunciat, per aquest concepte se li pot assignar fins a 1 punt, sense sobrepassar mai els 3 punts. –Aspectes metodològics del comentari (2 punts): es tracta d’avaluar la capacitat d’argumentació, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la capacitat expressiva que demostri l’alumne/a i, en general, els aspectes propis de la redacció. Un dels dos punts s’assigna al que és pròpiame […]