PAU Literatura catalana 2011 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció A)

3. Comenteu el poema següent, que forma part de Visions i cants, de Joan Maragall. Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) la contextualització del poema en el llibre i la significació que té dins «Els tres cants de la guerra»; b) l’anàlisi de la mètrica i la rima; c) la reflexió sobre la relació entre la guerra i Espanya. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] ODA A ESPANYA Escolta, Espanya, — la veu d’un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua — que m’ha donat la terra aspra: en ’questa llengua — pocs t’han parlat; en l’altra, massa. T’han parlat massa — dels saguntins i dels qui per la pàtria moren: les teves glòries — i els teus records, records i glòries — només de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d’ara — i pels que vindran: vessada, és morta. Massa pensaves — en ton honor i massa poc en el teu viure: tràgica duies — a mort els fills, te satisfeies — d’honres mortals, i eren tes festes — els funerals, oh trista Espanya! Jo he vist els barcos — marxar replens dels fills que duies — a que morissin: somrients marxaven — cap a l’atzar; i tu cantaves — vora del mar com una folla. On són els barcos? — On són els fills? Pregunta-ho al Ponent i a l’ona brava: tot ho perderes, — no tens ningú. Espanya, Espanya, — retorna en tu, arrenca el plor de mare! Salva’t, oh!, salva’t — de tant de mal; que el plor et torni fecunda, alegre i viva; pensa en la vida que tens entorn: aixeca el front, somriu als set colors que hi ha en els núvols. On ets, Espanya? — No et veig enlloc. No sents la meva veu atronadora? No entens aquesta llengua — que et parla entre perills? Has desaprès d’entendre an els teus fills? Adéu, Espanya! 1898

3) Comenteu el poema següent de Maragall. Tingueu en compte, especialment, aquests aspectes (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) la contextualització del poema en el llibre, i la seva significació dins “Els Tres cants de la guerra”; b) l‘anàlisi de la mètrica i la rima; c) la reflexió sobre relació la guerra i Espanya. [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] ODA A ESPANYA Escolta, Espanya, — la veu d'un fill que et parla en llengua — no castellana: parlo en la llengua— que m'ha donat la terra aspra: en aquesta llengua — pocs t'han parlat; en l'altra, massa. T'han parlat massa — dels saguntins i dels que per la pàtria moren: les teves glòries — i els teus records, records i glòries — no més de morts: has viscut trista. Jo vull parlar-te — molt altrament. Per què vessar la sang inútil? Dins de les venes — vida és la sang, vida pels d'ara — i pels que vindran: vessada és morta. […]