PAU Literatura catalana 2011 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el fragment següent de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà (acte I, escena XIV). Tingueu en compte, sobretot, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) Situeu el text, contextualitzeu-lo en l’argument de l’obra i indiqueu el paper dels diversos personatges. b) Assenyaleu quins elements de l’escena avancen fets que es desenvoluparan des- prés i, en especial, el sentit del diàleg breu entre en Gepa i en Marçal, en vista dels esdeveniments posteriors. c) A què es refereixen quan parlen de pagar la quinzena i quin paper té en l’obra aquest fet? [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la cohe- rència del discurs] MARIA ROSA: Teniu una carta! Doneu-me-la de seguida! La carta! TOMASA: Malviatge el xicot! MARIA ROSA (a la TOMASA): Tu la tens, tu! Dóna-me-la! QUIRZE: No, Tomasa! MARIA ROSA: La carta! Que m’esteu matant, i potser hi ha notícies alegres. Jo bé te la donaria si fos del Quirze. TOMASA: Té, que no puc més! MARIA ROSA (prenent-la): Ah! TOMASA: Veureu: ella és la seva dona. MARIA ROSA (mirant-la sense llegir-la): No és de l’Andreu; i ve de Ceuta! (Mirant la firma.) No conec a qui l’ha escrita! Me fa por de llegir-la! QUIRZE: Veuràs: deixa-la estar, la carta. (L’hi vol prendre. En MARÇAL no es pot conte- nir i intervé.) MARÇAL: No! Tot, tot; que ho llegeixi. (Canviant de cop, amb fingida indiferència.) Sí; val més… val més saber-ho. MARIA ROSA (llegint): «Molt senyor meu, com a cunyat del presidiari Andreu, tinc el sentiment de donar-li una mala notícia.» Reina Santíssima! (La MARIA ROSA vol seguir llegint i a cada punt s’ha d’eixugar els ulls perquè no veu les lletres. Parlaran tots els altres a mitja veu.) QUIRZE (a en GEPA): Què li deu haver succeït al pobre xicot? GEPA (a en QUIRZE): I si fos mort? BADORI: Pobre Andreu! TOMASA: I pensar que això li podia haver passat al Quirze! CALAU (anant a trobar a en MARÇAL): Potser ha fugit! MARÇAL (a part): Que ha fugit! Ho veureu si ha fugit! (En acostar-se a la MARIA ROSA perquè segueixi llegint, ella ja ho fa.) MARIA ROSA: «Una… una mala notícia. L’Andreu estava trist cada dia, sense voler tastar cap aliment, cridant sempre: “Jo sóc innocent!”…» (Pausa curta. En MARÇAL es va apartant aterrat. Cau assegut i es torna a alçar mirant si ningú l’ob- serva.) «…i, per últim, ahir dijous, a les nou del vespre, va morir!» Ah, l’Andreu de la meva vida i de la meva ànima! Que sóc desgraciada! (Abraçada a en QUIRZE i a la TOMASA.) QUIRZE: Germana! TOMASA: Ai, criatura, quina mala sort! BADORI: Pobre xicot! GEPA: Ha sigut la seva planeta! Pausa; tothom amb el cap baix plorós. En MARÇAL un xic apartat. En aquest moment se sent comptar diners i en XIC se’n va al fons i torna. XIC (a mitja veu a en CALAU): Aquí al costat el capatàs ha començat a pagar la quin- zena. CALAU (a un altre treballador): Que paguen la quinzena. TREBALLADOR (a un altre): La quinzena. Tots se’n van sense confusió. Això no té de resultar còmic. Sols quedaran a l’escena la MARIA ROSA, la TOMASA, en QUIRZE, en BADORI, en GEPA i en MARÇAL, que esta- rà un xic apartat dels altres. El dringar dels diners té de sentir-se fins que hagi cai- gut el teló. MARIA ROSA: L’Andreu de la meva vida! Jo sóc innocent! I ho deia al morir-se! Oh!, si jo trobés l’«assessino»! Marçal: l’Andreu és mort. En MARÇAL no aixeca el cap. La MARIA ROSA queda mig accidentada als braços de la TOMASA i d’en QUIRZE. TOMASA: Maria Rosa! QUIRZE: Germana! GEPA (va per darrere i posa la mà a l’espatlla d’en MARÇAL, que se sorprèn): Marçal: és mort, l’Andreu. Ara tu a cobrar. MARÇAL: Sou molt mal pensat. Si jo no la vull festejar a la Maria Rosa. GEPA (tot anant-se’n): No! Si vull dir que allà ens paguen. MARÇAL (a part): Sospita que me l’estimo… i res més. Això rai! Ara ja és meva. S’han de sentir sens interrupció els gemecs de la MARIA ROSA. Pel fons travessarà l’escena un carro carregat de trastos, anant-hi al voltant gent alegre.

3) Comenteu el fragment següent de Maria Rosa, d’Àngel Guimerà (Acte I. Escena XIV). Tingueu en compte, especialment, els aspectes següents (no cal tractar-los separadament ni en el mateix ordre): a) situeu el text, contextualitzeu-lo en l’argument de l’obra i indiqueu el paper dels diversos personatges; b) assenyaleu quins elements de l’escena avancen fets que es desenvoluparan després, i en especial el sentit del breu diàleg entre en Gepa i en Marçal, a la vista dels esdeveniments posteriors; c) a què es refereixen quan parlen de pagar la quinzena i quin paper juga a l’obra aquest fet? [3 punts pel contingut; 2 punts per la capacitat d’argumentació i anàlisi, l’ordenació de les idees i la coherència del discurs] “MARIA ROSA: Teniu una carta! Doneu-me-la de seguida! La carta! TOMASA: Malviatge el xicot! MARIA ROSA (a la TOMASA): Tu la tens, tu! Dóna-me-la! QUIRZE: No, Tomasa! MARIA ROSA: La carta! Que m'esteu matant, i potser hi ha notícies alegres. Jo bé te la donaria si fos del Quir […]