PAU Literatura catalana 2000 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció B)

3. Comenteu el següent fragment de Terra baixa d’Àngel Guimerà. Tingueu en compte —a més d’altres aspectes que us semblin convenients— la localització del text en l’obra (sense caure en la simple descripció de l’argument), el paper dels personatges secundaris en el diàleg i la interpretació que s’ha de donar als desitjos de la protagonista. [2 punts per l’avaluació de la capacitat d’argumentació i d’anàlisi, l’ordenació de les idees, la coherència del discurs, la fluïdesa expressiva i, en definitiva, la metodologia de comentari] [3 punts per l’avaluació dels continguts] MARTA, des de la porta. – Nuri! NURI, anant-hi. – La Marta! La Marta! MARTA, abraçant-s’hi. – Nuri! NURI. – La pobreta Marta! Saps el Manelic?... L’han tret com si no fos ningú, ves! MARTA. – Ja ho sé Nuri; ja ho sé. Ajuda’m a caminar. PEPA. – Nosaltres te sostindrem. MARTA. – Aparteu-vos vosaltres. (Plora en silenci.) JOSEP. – Nosaltres només ho hem fet per obediència!... Saps? MARTA. – Infeliços!... Per obediència m’heu tingut sempre malícia, a mi, que mai us havia fet cap mal a vosaltres! I per obediència us heu rigut del Manelic, i l’heu martiritzat! Què us havia fet ell perquè el maltractéssiu així? Què us havia fet? NURI. – No ploris, no. Que jo no vui que ploris (Tan aviat la Nuri s’eixuga els ulls com els eixuga a la Marta. Els altres estan amb el cap baix, avergonyits.) MARTA. – I ara per què priveu que el cridi, la Nuri? Què se us en dóna a vosaltres?... Si lo que vui jo és anar-me’n amb ell, amb lo meu marit, amunt, sempre muntanyes amunt, fins allà a on no trobem gent que se’n riga, de nosaltres! Si encara en trobéssim, i si fins arribessin les rialles al cim de la més alta de les muntanyes, i si encara algú hi pugés d’ací baix a riure-se’n d’un home perquè ha perdonat a una dona empenedida que vol tornar a ser honrada, ens en aniríem encara més amunt, més, que jo l’estimo, i allà a on és Déu no se’n riurien, no, dels que estimen i perdonen. NANDO, a mitja veu. – I massa raó que té! PEPA, id. – No sé per què ho havíem de fer. PERRUCA. – Pobra dona! (Tots tristos i plorosos.) NURI. – Veus, Marta? Si jo em penso que ploren! Si tots t’estimen! Oi que sí? (Tots fan que sí amb el cap.) Au, vine amb mi; te trobaràs amb ell i us en aneu plegats. MARTA. – Oh, sí, això sí; amb ell! (Va a sortir amb la Nuri.) NANDO. – És que això... no pot ser. JOSEP. – Si no fos el Sebastià, prou. Però el Sebastià no ho vol...

Pregunta 3 • Tres punts per l'avaluació dels continguts. Tal i com està establert en les pautes generals de correcció, almenys dos dels tres punts han d'estar relacionats amb la manera com s'han desenvolupat els aspectes guiats en l'enunciat de la pregunta. Això no vol dir, és clar, que qui se centri només en els aspectes guiats no pugui tenir -si ho fa bé- els tres punts. El que sí que vol dir, però, és que qui no parli dels aspectes assenyalats en l'enunciat només pot tenir, com a màxim, un punt. En aquest cas concret, el que cal valorar especialment és: • Si saben localitzar mínimament el text en l'obra. • L'actuació dels diferents personatges en el diàleg: la diferència entre Nuri i els altres; les opinions que tenen respecte al conflicte, la incapacitat per a reaccionar davant de la injustícia. A partir d'aquí, ha de quedar clara la funció d'aquests personatges en l'obra. • El caràcter quasi coral d'aquests personatges secundaris. • La posició de Marta en aquest moment concret del […]