PAU Història de la filosofia 2005 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció B)

OPCIÓ B Cal, en efecte, que l’home exerciti la seva comprensió basant-se en el que anomenem «idea» i que procedeixi a partir de percepcions múltiples vers una única cosa assolida per mitjà del raonament. I això és, certament, la reminiscència del que en altre temps la nostra ànima va veure mentre caminava al costat de la divinitat, contemplant des de dalt les coses que ara diem que «són» i enlairant la mirada vers el que realment «és». Per això justament la ment del filòsof és l’única que [...] en la mesura que li és possible, sempre roman, gràcies al record, al costat d’aquelles coses que fan que una divinitat, perquè no s’aparta d’elles, assoleixi el seu caràcter diví. Per tant, només l’home que sap fer un bon ús d’aquests records i s’inicia contínuament en els misteris perfectes, aconseguirà ser realment perfecte. En defugir les preocupacions humanes i apropar-se a allò que és diví, aquest home es converteix en objecte de menyspreu per part de la multitud, com si fos un pertorbat, però la multitud ignora que està posseït per un déu. PLATÓ, Fedre, 249d 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]