PAU Història de la filosofia 2025 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 2

Exercici 2 [2 punts] Considereu el punt de vista següent: «Si els països d’Europa volen seguir essent competitius i poder produir productes que els europeus puguem consumir i que les nostres empreses puguin vendre a altres països de fora de la Unió Europea, ens caldria millorar la nostra tecnologia puntera; per a aconseguir això hauria d’augmentar la proporció dels nostres joves que estudien enginyeries o ciències aplicades. És a dir, per a poder mantenir el nostre estil de vida i poder preservar en el futur el nivell de benestar que tenim actualment en la nostra societat, caldria que hi hagués més joves que estudiessin determinades carreres i es dediquessin a certes feines. Per això, és just i legí- tim que l’Estat pugui requerir a les persones joves que tenen una bona capacitat per a poder seguir estudis d’enginyeria o de ciències aplicades que facin aquests estudis i després treballin en els camps professionals que s’hi relacionen —encara que elles potser haurien preferit estu- diar alguna altra cosa o fer alguna activitat professional diferent (com ara muntar un gimnàs o una botiga, estudiar dret i esdevenir fiscal, o dedicar-se a la música).» Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es des- tacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar-lo des de la pers- pectiva d’un d’ells, i després com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva de l’altre. Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

Opció B Per assolir la màxima puntuació, l’alumne/a ha d’exposar, d’una forma o altra, les idees següents: (i) En aquest text, Descartes està (encara) considerant la possibilitat que hi hagi algú maligne i extremadament poderós que el vol enganyar. (ii) Atès que pot haver-hi aquest ésser maligne i extremadament poderós, no pot estar segur de tenir cap de les propietats que se solen atribuir al cos, en particular la propietat d’estar percebent diferents objectes. (iii) Conclou, que l’única propietat que pot estar segur de tenir és la de pensar. El pensament és l’única cosa que li pertany necessàriament. Ell és, doncs, una cosa que pensa. (iv) A partir d’aquí pot afirmar que ell no és un cos humà: pot suposar que ell no té cos, i tot i així, i al mateix temps, seguir mantenint que està segur que ell existeix. Per tant, no pot ser que ell sigui un cos. En totes dues opcions, l’avaluació de la pregunta I s’ha de fer de forma global. L’alumne/a no té en absolut per què fer el seu resum dist […]