PAU Història de la filosofia 2025 · Setembre · Sèrie 3 · Exercici 1 (Opció A)
Enunciat
![Enunciat de l'exercici 1 A de la PAU de Història de la filosofia 2025 (setembre sèrie 3): [6 punts en total] Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció que heu triat (que es formulen…](/examens/img/historia-filosofia/2025-setembre-serie-3-exercici-1-opcio-a-enunciat.webp)
Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 1
[6 punts en total]
Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció
que heu triat (que es formulen després del text).
OPCIÓ A
La mirada de l’esclau és poc favorable a les virtuts dels poderosos: s’hi mostra escèptic i descon-
fiat, i sent una malfiança subtil contra tot allò que s’honora com a «bo» en aquelles virtuts […]. I
com a contrapunt es destaquen i es fan sortir a la superfície les qualitats que alleugen la condició dels
afligits: aquí s’han d’honorar la compassió, la mà sempre amatent a prestar ajuda, la tendresa del cor,
la paciència, la diligència, la humilitat, l’afabilitat […]. Vet aquí els fogons on es cou aquella famosa
oposició «bo» i «malvat» —a la maldat se li associa el poder i la perillositat, la certesa de quelcom
temible, subtil i fort que no tolera ser menyspreat. En la moral de l’esclau, el «malvat», doncs, fa por;
en la moral dels senyors és precisament el «bo» qui desperta la por i vol despertar-la, mentre que
l’home «dolent» és percebut com el menyspreable.
L’oposició arriba a l’extrem quan, segons les conseqüències de la moral de l’esclau, al capdavall
també el «bo» de la seva moral és vist amb un punt de menyspreu —que pot ser lleuger i benvolent—,
perquè, en la mentalitat de l’esclau, el bo ha de ser en tot cas la persona inofensiva: és bondadós,
fàcil d’entabanar, potser una mica ximple, un bonhomme [un bon home]. A tot arreu on la moral de
l’esclau ha arribat a dominar, la llengua mostra una tendència a acostar les paraules «bo» i «ximple».
Friedrich Wilhelm Nietzsche. Més enllà del bé i del mal, part ix
Pregunta I. Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apa-
reixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament,
entre noranta i cent trenta paraules.) [2 punts]
Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents
(responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt]
a) «compassió»:
b) «acostar les paraules»:
Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «En la moral de l’esclau, el “malvat”,
doncs, fa por; en la moral dels senyors és precisament el “bo” qui desperta la por». Expliqueu
quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosò-
fiques de Friedrich W. Nietzsche; indiqueu en detall com aquesta afirmació es justificaria a
partir d’aquestes propostes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de
Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
[Comenceu a respondre a aquesta pregunta aquí sota; podeu continuar escrivint a les pàgines
6 i 7.]
Criteris oficials de correcció

Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2025 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 (Opció B) Descartes
- Exercici 2 Comparacions
- Exercici 3 (Opció A) D'acord o desacord
- Exercici 3 (Opció B) D'acord o desacord
Tots els exercicis de Nietzsche · PAU de Història de la filosofia