PAU Història de la filosofia 2005 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (Opció A)

Coneixem, doncs, dos orígens del sentiment de culpabilitat: el primer, que ve de la por davant l’autoritat, i l’altre, més tardà, procedent de la por al superjò. El primer obliga a renunciar a les satisfaccions dels instints; l’altre empeny, a més, cap al càstig, ja que no es poden ocultar els desigs prohibits davant del superjò. Sabem, també, com s’ha d’entendre la severitat del superjò, és a dir, les exigències de la consciència moral. Aquesta és continuadora, senzillament, de la severitat de l’autoritat exterior, la qual havia rellevat i, en part, substituït. Veiem, així, de quina manera entra en relació la renúncia als instints amb el sentiment de culpabilitat. Originàriament, doncs, la renúncia als instints era conseqüència de l’activitat exterior: per no perdre l’amor, hom renuncia a la satisfacció. Un cop feta aquesta renúncia, ja estem en pau amb l’autoritat; ja no hauria de restar cap sentiment de culpabilitat. La situació és diferent en el cas del temor al superjò. No n’hi ha prou amb la renúncia als instints, perquè persisteix el desig i aquest no es pot ocultar al superjò. Malgrat la renúncia completa, sorgirà un sentiment de culpabilitat. [...] La renúncia als instints ja no té efectes plenament alliberadors; la virtuosa abstinència ja no és premiada amb la seguretat de continuar rebent l’amor. FREUD, El malestar de la cultura 1. Expliqueu breument —al voltant de 40-80 paraules— les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. [2 punts]