PAU Història de la filosofia 2005 · Juny · Sèrie 4 · Exercici 1 (A (pla antic))

No és possible de pensar res enlloc del món, ni tampoc en general fora del món, que pugui ser tingut sense restricció per bo, llevat únicament d’una bona voluntat. La intel·ligència, l’agude- sa, el judici i tots els altres talents de l’esperit, diguin-se com es vulgui, o bé el coratge, la deci- sió, la perseverança en els propòsits, com a qualitats del temperament, són sens dubte, des de diversos punts de vista, bons i desitjables. Però poden esdevenir també extremament dolents i perjudicials, si no és bona la voluntat que ha de fer ús d’aquests dons naturals. [...] El mateix passa amb els dons de la fortuna. El poder, la riquesa, l’honor, fins i tot la salut, el ple benestar i l’acontentament amb la pròpia situació, això que s’anomena felicitat, produeixen coratge, i sovint també petulància, allà on no existeix una bona voluntat que rectifiqui i faci adequat a fins universalment vàlids l’influx d’aquests dons i, al mateix temps, tot el principi de l’acció; sense esmentar que un espectador raonable i imparcial mai no pot tenir satisfacció davant la visió que, a un ésser que no és ornat amb cap tret d’una voluntat pura i bona, tot li va constantment bé. Així, la bona voluntat sembla que constitueix la condició indispensable d’allò que ens fa dig- nes de ser feliços. KANT, Fonamentació de la metafísica dels costums 1. Expliqueu breument quina és la idea principal del text. [2 punts]