PAU Ciències generals 2026 · Setembre · Sèrie 2 · Exercici 3

Part 3. Biologia per al segle xxi Exercici 1 [1,5 punts en total] Llegiu la notícia següent i responeu a les preguntes que es plantegen a continuació. Cada cop hi ha més estudis que donen esperança sobre l’eficàcia de les teràpies CAR-T en tumors sòlids considerats incurables fins ara. Un grup de científics de la Universitat de Stanford (Estats Units) va posar en marxa un assaig clínic el 2020 amb 11 pacients diagnosticats amb glioma difús de línia mitjana, un tumor que afecta el sistema nerviós, té molt mal pro- nòstic i apareix en infants i joves. Els resultats, publicats a la revista Nature, són encoratjadors: el tractament ha aconseguit una remissió completa de la malaltia en un d’ells, de 17 anys. Fa quatre anys que el pacient no té cap patologia detectable. A més, el tumor es va reduir entre un 52 i un 91 % de volum en tres casos més i en la majoria es va produir un «benefici neurològic», segons els investigadors. Traducció i adaptació fetes a partir del text de Sofía Pérez Mendoza. «La terapia CAR-T consigue la remisión completa de un tumor cerebral incurable en un paciente de 17 años». elDiario.es (14 novembre 2024) Les cèŀlules CAR-T (de l’anglès chimeric antigen receptor T-cell) són limfòcits T obtin- guts del mateix pacient, manipulats genèticament mitjançant la metodologia CRISPR per a combatre alguna proteïna present només a les cèŀlules tumorals i introduïts de nou en el pacient com a teràpia antitumoral. De moment, s’ha aplicat com a teràpia en alguns tipus de leucèmia, però com es veu a l’article anterior, també s’estan fent proves amb tumors sòlids. 1.1. Descriviu breument (com a màxim, cinquanta paraules) en què consisteix la metodolo- gia CRISPR. [0,5 punts] 1.2. Dels pacients que van participar en l’assaig clínic, quin percentatge va tenir una remis- sió completa? I quin percentatge va tenir una reducció de més de la meitat del volum tumoral? [0,5 punts] 1.3. En quina part de la cèŀlula tumoral creieu que es troba més habitualment la proteïna contra la qual es dirigeixen les cèŀlules CAR-T? Justifiqueu la resposta. [0,5 punts] Responeu a DUES de les tres qüestions següents. 2.1. El pelatge taronja dels gats és degut a un aŀlel dominant (XT ) situat al cromosoma X, mentre que el color negre és degut a un aŀlel recessiu (Xt) situat al mateix locus del cro- mosoma X. Si s’encreua un gat mascle de color taronja amb una gata femella de color negre, quin percentatge de gats taronges i negres hi haurà a la descendència? Entre la descendència de color taronja, hi haurà més mascles o més femelles? 2.2. Relacioneu cada tipus de biomolècula amb la seva funció principal encerclant, a la taula de sota, la lletra corresponent. a) S’encarreguen de l’emmagatzemament, la transmissió i l’expressió de la informació genètica de l’individu. b) Són una important font d’energia per a totes les cèŀlules, i també participen en l’es- tructura dels nucleòtids i formen part de les mucoses que recobreixen els epitelis. c) Porten a terme la majoria de processos de l’organisme, com ara la catàlisi enzimàti- ca, el transport de molècules o el moviment i la contracció muscular. d) Constitueixen la principal reserva energètica de l’organisme, però també tenen un paper molt important en l’estructura de les membranes ceŀlulars. Biomolècula Funció Glúcids a b c d Lípids a b c d Proteïnes a b c d Àcids nucleics a b c d 2.3. El text següent seria completament correcte, excepte pel fet que els cinc orgànuls esmentats estan situats en llocs que no els corresponen. Identifiqueu-los i assigneu-los la seva funció correcta. «Per a fabricar les proteïnes, la informació genètica emmagatzemada als ribosomes és transcrita i enviada als lisosomes, on són sintetitzades. La maduració i el transport de les proteïnes tenen lloc al nucli, mentre que la seva degradació es duu a terme als mitocondris. L’energia necessària per a aquest procés s’obté al reticle endoplasmàtic.»

PART 3 EXERCICI 1 [1,5 punts en total] 1.1. És un mètode per editar l'ADN. Consta de dos components: un ARN guia i una endonucleasa. Quan els dos components s’introdueixen en un cèl·lula, l'ARNg identifica la seqüència diana a l’ADN i l'endonucleasa la modifica, sovint per evitar la seva expressió o per alterar la seqüència. 1.2. Remissió completa: 1/11*100 = 9 % Reducció 50%: 3/11*100 = 27%; tot i que caldria afegir a l’individu que va tenir remissió total. En aquest cas, el percentatge és: 4/11*100 = 36% 1.3. Com que les cèl·lules CAR-T reconeixen proteïnes de les cèl·lules tumorals, el més habitual és que aquestes proteïnes diana es trobin exposades a la membrana de la cèl·lula tumoral. Responeu a DUES de les tres qüestions següents Pare XT Y Xt XT Xt Xt Y Mare ♀ taronja ♂ negre Xt XT Xt Xt Y ♀ taronja ♂ negre 50% taronges i 50% negres. El color taronja serà més abundant a les femelles (el 100% seran de color taronja). 2.2. Glúcids funció b Lípids funció d Proteïnes funció c Àcids n […]