PAU Biologia 2017 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 3 (Opció A)

OPCIÓ A Exercici 3 L’ós panda (Ailuropoda melanoleu­ ca) i el panda vermell (Ailurus fulgens), malgrat tenir un nom comú similar, per­ tanyen a grups taxonòmics molt diferents. L’origen del terme panda és poc clar, i es creu que podria provenir d’un terme nepalès que fa referència a una protube­ Ós panda Panda vermell rància que tenen aquests animals a la pota. Totes dues espècies de panda tenen un os del canell que funciona com un sisè dit, semblant a un dit polze oposable, que els permet agafar el bambú del qual s’alimenten. 1. Aquest os del canell és una estructura que ha evolucionat igual en les dues espècies de panda. En l’arbre següent, s’indica amb un cercle l’aparició de l’os prènsil en els avant­ passats de l’ós panda (Ailuropoda) i del panda vermell (Ailurus). Des del punt de vista evolutiu, quin tipus d’òrgans són els falsos dits en aquestes dues espècies de panda: anàlegs o homòlegs? Justifiqueu la resposta i poseu un altre exemple del mateix tipus d’òrgans. [1 punt] Quin tipus d’òrgans són els falsos dits dels pandes? Anàlegs / Homòlegs Justificació: Un altre exemple del mateix tipus d’òrgans: 2. Les dues espècies de panda s’alimenten bàsicament de bambú. [1 punt] a) El bambú conté biomolècules com el midó i la ceŀlulosa. Quin tipus de glícids (o glú­ cids) són el midó i la ceŀlulosa? I quina funció fa cadascun en les plantes? Tipus de glícids: Midó: Funció Ceŀlulosa: b) Identifiqueu quina d’aquestes molècules és la ceŀlulosa. Expliqueu en què us heu basat per a identificar-la. Molècula 1 Molècula 2 Molècula 3 Molècula 4 Molècula 5 La ceŀlulosa és la molècula: Justificació: 3. La ceŀlulosa és una biomolècula que no pot ser digerida pels humans ni per la major part dels animals, ja que no poden sintetitzar l’enzim ceŀlulasa que la hidrolitza. En el cas dels herbívors remugants i d’altres animals, com el panda vermell i l’ós panda, aquest enzim és sintetitzat per microorganismes que viuen en el seu tub digestiu. [1 punt] a) Quina relació ecològica interespecífica s’estableix entre aquests microorganismes del tub digestiu i els pandes? I entre l’ós panda i el panda vermell en els llocs on coexis­ teixen? Justifiqueu les respostes. Relació entre els microorganismes del tub digestiu i els pandes: Justificació: Relació entre el panda vermell i l’ós panda: Justificació: b) L’ós panda menja uns 15 kg de bambú al dia, dels quals Contingut nutricional només el 20 % correspon a glícids (o glúcids), lípids i pro­ de 100 g de bambú teïnes assimilables. La resta és fibra vegetal, que expulsa Glícids: 3 g per la femta. Tenint en compte el contingut nutricional Lípids: 0,3 g del bambú, que es mostra en la taula de la dreta, calculeu Proteïnes: 2,6 g quantes kilocalories obtindria l’ós panda si fes servir com a font d’energia tots els glícids, lípids i proteïnes que ingereix. Dades:  1 g de lípids aporta 9,4 kcal i tant 1 g de glícids com 1 g de proteïnes aporten 4 kcal. Càlculs:

OPCIÓ A Exercici 3 1) [1 punt] Tipus d‟òrgans que són els falsos dits dels pandes: Són òrgans anàlegs (0,2 punts). Justificació: Els dos pandes tenen una estructura semblant al canell que s’ha seleccionat per evolució convergent per a fer la mateixa funció (menjar el bambú). Si no esmenten el concepte „evolució convergent‟ i ho justifiquen dient que l‟origen és independent, també és correcte. 0,3 per la resposta i 0,2 punts més si està contextualitzada. Un altre exemple: · La forma de fus dels peixos i els dofins, per la seva funció hidrodinàmica al medi. · Les ales dels ocells i els ratpenats, per facilitar el vol (medi aeri) o qualsevol altre exemple (0,3 punts). 2) [1 punt] a) [0.5 punts] Tipus de glícids: són polisacàrids (o homopolisacàrids) (0,1 punts) Midó: reserva energètica (0,2 punts) Funció (si no ho diuen exactament però ho expliquen, la resposta també és correcta). Cel·lulosa: estructural (0,2 punts) (si no ho diuen exactament així sinó que expliquen que forma part de la p […]