Les biomolècules i el metabolisme
PAU Biologia 2013 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 3 (Opció A)
També hi surt: Disseny experimental.
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
OPCIÓ A
Exercici 3
El 5 d’agost de 2012 es va celebrar la final de la prova dels
100 m llisos a l’olimpíada de Londres. El corredor jamaicà Usain
Bolt va guanyar la medalla d’or en recórrer aquesta distància en
només 9 segons i 63 centèsimes de segon.
1. Els músculs estriats poden obtenir energia de dues maneres:
aeròbica i anaeròbica. El gràfic següent mostra la contribu-
ció energètica de cadascuna de les dues opcions en funció
de la distància recorreguda pels corredors en curses de dis-
tàncies diferents. Descriviu la informació representada al
gràfic fent referència a algunes de les dades numèriques que
hi apareixen.
[1 punt]
2. La glucosa és el combustible metabòlic principal utilitzat per les cèŀlules musculars dels
corredors de distàncies curtes, com els 100 m llisos.
[1 punt]
a) Quina via metabòlica de degradació de la glucosa és la més activa en aquestes cèŀlules
durant una cursa com la que va córrer Usain Bolt? Escriviu-ne el nom i el balanç glo-
bal.
b) En canvi, en curses de mitja distància, com els 1 500 m llisos, els músculs estriats
dels corredors utilitzen de forma aeròbica àcids grassos i glucosa simultàniament
com a substrats energètics. Tenint en compte aquesta informació, completeu la taula
següent:
Substrats energètics Principals vies metabòliques de degradació de cada substrat
Àcids grassos
Glucosa
3. Els corredors d’esprints com Usain Bolt no poden fer curses de més de 400 m corrent al
màxim de les seves possibilitats, malgrat que duguin a terme molt d’entrenament i que
els músculs disposin de prou glucosa per a continuar corrent.
[1 punt]
a) La taula següent mostra la variació de l’activitat d’un enzim clau de la glicòlisi, la
fosfofructoquinasa o PFK, en funció del pH. Representeu les dades d’aquesta taula en
una gràfica.
pH 6 6,25 6,5 6,75 7 7,25 7,5 7,75 8 8,25
% activitat 0 7 15 30 48 60 78 91 100 95
b) A partir d’aquestes dades, formuleu una hipòtesi que expliqui detalladament per què
els corredors d’esprints no poden fer curses de més de 400 m a màxima velocitat.
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
OPCIÓ A
Pregunta 3A
El 5 d’agost de 2012 es va celebrar la final de la prova
dels 100 m llisos a l’olimpíada de Londres. El corredor
jamaicà Usain Bolt va guanyar la medalla d’or al
recórrer aquesta distància en només 9 segons i 63
centèsimes de segon.
1- Els músculs estriats poden obtenir energia de dues
formes: aeròbica i anaeròbica. El gràfic següent mostra
la contribució energètica de cadascuna de les dues
opcions en funció de la distància recorreguda pels
corredors en curses de distàncies diferents. Descriviu la
informació representada al gràfic fent referència a
algunes de les dades numèriques que hi apareixen. [1
punt]
% de
contribució a
l’aportació
energètica
Distància recorreguda
Resposta model:
Les vies metabòliques anaeròbiques són les predominants durant els primers
metres d’una cursa ja que proporcionen el 80% de l’energia . La seva contribució a
l’aportació energètica que necessita el corredor va disminuint progressivament fins
fer-se minoritària a partir dels 600 m de re […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2013 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 1 Genètica i cicle cel·lular
- Exercici 2 Biologia molecular i biotecnologia
- Exercici 3 (Opció B) Ecologia i biodiversitat
- Exercici 4 (Opció A) Disseny experimental
- Exercici 4 (Opció B) Les biomolècules i el metabolisme
Tots els exercicis de Les biomolècules i el metabolisme · PAU de Biologia