PAU Biologia 2018 · Juny · Sèrie 5 · Exercici 1
També hi surt: Evolució.
Enunciat

Text de l'enunciat (transcripció automàtica)
Exercici 1
En un article publicat a la revista Mètode el 2016, Adriana Schatton i Constance Scharff
revisaven les investigacions sobre el gen FOXP2, que participa en el llenguatge i l’aprenen
tatge.
1. Un dels casos que descriu l’article és el d’una família britànica, coneguda com a KE.
L’àvia de la família tenia una mutació espontània, que va ser heretada per quasi tots els
seus fills i molts dels seus nets. Aquesta mutació feia que tinguessin dificultats per a parlar
i per a entendre el llenguatge. Observeu l’arbre genealògic següent, que correspon a la
família KE; les persones afectades per la mutació apareixen marcades en gris. Suposeu
que les parelles dels fills o filles no són portadores de l’aŀlel causant de l’anomalia.
[1 punt]
a) L’aŀlel que produeix aquesta anomalia del llenguatge és dominant o recessiu?
Justifiqueu la resposta.
b) Aquest gen és autosòmic o està lligat al sexe? Justifiqueu la resposta.
2. Responeu a les qüestions següents aplicant el patró d’herència que heu deduït en l’exer
cici anterior.
[1 punt]
a) Completeu la taula següent. Indiqueu una simbologia adient per a representar els
aŀlels d’aquest gen i escriviu el genotip dels individus corresponents.
Simbologia:
Genotips de:
II-1:
II-2:
III-1:
b) Si la parella formada pels individus II-1 i II-2 tingués un altre descendent, quina pro
babilitat hi hauria que manifestés l’anomalia en el llenguatge? Justifiqueu la resposta.
3. Malgrat que està relacionat amb el llenguatge, el gen FOXP2 no és exclusiu dels humans.
De fet, es troba en tots els vertebrats que s’han estudiat, la qual cosa es considera una
nova evidència molecular de l’origen evolutiu comú d’aquest grup d’animals.
Expliqueu breument dues evidències moleculars de l’origen evolutiu comú de tots els
éssers vius de la Terra.
[1 punt]
Primera evidència:
Segona evidència:
Criteris oficials de correcció

Text dels criteris (transcripció automàtica)
Pregunta 1
En un article publicat a la revista Mètode el 2016, Adriana Schatton i Constance Scharff
revisaven les investigacions sobre el gen FOXP2, que participa en el llenguatge i
l’aprenentatge.
1. Un dels casos que descriu l’article és el d’una família britànica, coneguda com a KE. L’àvia
de la família tenia una mutació espontània, que va ser heretada per quasi tots els seus fills i
molts dels seus nets. Aquesta mutació feia que tinguessin dificultats per a parlar i per a
entendre el llenguatge. Observeu l’arbre genealògic següent, que correspon a la família KE;
les persones afectades per la mutació apareixen marcades en gris. Suposeu que les parelles
dels fills o filles no són portadores de l’aŀlel causant de l’anomalia. [1 punt]
a) L’aŀlel que produeix aquesta anomalia del llenguatge és dominant o recessiu? Justifiqueu la
resposta.
L'al·lel és dominant. (0,2 punts)
Justificació model:
No pot ser recessiu perquè l'anomalia es transmet sense saltar-se cap generació, i a més ens
diu […]
Resolució pas a pas
Encara no hi ha resolució pròpia verificada d'aquest exercici. Mentrestant, tens els criteris oficials de correcció a sobre. Si tens dubtes, pregunta'ls al xat de la Sala d'estudi.
Font: enunciat i criteris de correcció oficials de les PAU 2018 de Catalunya, publicats per la Generalitat de Catalunya (universitats.gencat.cat) i les universitats catalanes. La resolució pas a pas és pròpia de L'Acadèmia de Vic.
Altres exercicis d'aquest examen
- Exercici 2 Ecologia i biodiversitat
- Exercici 3 (Opció A) Les biomolècules i el metabolisme
- Exercici 3 (Opció B) Immunologia
- Exercici 4 (Opció A) Biologia molecular i biotecnologia
- Exercici 4 (Opció B) Les biomolècules i el metabolisme
Tots els exercicis de Genètica i cicle cel·lular · PAU de Biologia