PAU Biologia 2016 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 4 (Opció B)

Exercici 4 A les costes del Japó viu el cranc samurai (Heikea japonica), que es caracteritza pels curiosos gravats que té al dors del cos. 1. Entre els individus d’aquesta espècie de cranc, hi ha diversitat en la forma dels gravats i en els colors de l’exosquelet. [1 punt] a) Expliqueu quin és l’origen d’aquesta diversitat genètica en la morfologia dels crancs. b) Una antiga llegenda japonesa explica que els guerrers Heike, samurais del segle xii que van morir a la batalla naval de Dan-no-ura, es van reencarnar en crancs samu­ rais. Coneixent aquesta llegenda i la persistència de moltes supersticions entre els pescadors japonesos, el biòleg Julian Sorell Huxley explicava la gran abundància de crancs amb gravats que recordaven un rostre humà (per sobre dels que presentaven altres patrons) com un exemple curiós de selecció artificial duta a terme pels humans. Expliqueu quins arguments creieu que Huxley devia utilitzar per a justificar la seva afirmació. 2. Els estudis posteriors sobre la morfologia d’aquest cranc van demostrar que els gravats del seu dors corresponen a rugositats internes on s’insereixen diversos músculs. Els crancs amb gravats més marcats són més forts perquè tenen músculs més grans. Tenint en compte això, els científics que van dur a terme aquests estudis van elaborar la hipòtesi següent: «Potser els crancs amb gravats més marcats són més abundants perquè la selec­ ció natural actua al seu favor en els ecosistemes on viuen, encara que no hi intervinguin els pescadors.» [1 punt] a) Per validar la seva hipòtesi, van dissenyar l’experiment següent: —  En un parc natural marítim on estava prohibit pescar, van delimitar una parceŀla d’una hectàrea i van capturar tots els crancs samurai que hi vivien. —  Van comptar els crancs samurai i els van classificar en dos grups: els que tenien gravats ben marcats (grup A) i els que els tenien poc marcats o no en tenien (grup B). —  Van marcar tots els crancs samurai amb un xip identificatiu subcutani que no afectava les seves activitats habituals i els van alliberar a la mateixa parceŀla. —  Sis mesos més tard, van tornar a capturar tots els crancs samurai de la parceŀla i van comptar i classificar els individus recapturats, és a dir, els que havien estat marcats amb el xip en la primera captura. En la taula següent s’indiquen les diverses variables d’aquest experiment. Completeu- la indicant amb una X quina és la variable independent, quina la dependent i quines cal controlar. Variable Variable Variables que cal Variables independent dependent controlar El tipus de gravat dels crancs (grup A o grup B) La part del cos dels crancs on s’insereix el xip El mètode de captura dels crancs La quantitat de crancs de cada grup que es recapturen sis mesos més tard b) La taula següent mostra els resultats obtinguts en aquest experiment. Aquests resul­ tats validen o descarten la hipòtesi dels investigadors? Justifiqueu la resposta. Crancs del grup A Crancs del grup B (gravats ben marcats) (gravats poc marcats o inexistents) Marcats amb un xip 85 46 inicialment Recapturats 59 11

Pregunta 4B A les costes del Japó viu el cranc samurai (Heikea japonica), que es caracteritza pels curiosos gravats que té al dors del cos. 1) Entre els individus d’aquesta espècie de cranc, hi ha diversitat en la forma dels gravats i en els colors de l’exosquelet. [1 punt] a) Expliqueu quin és l’origen d’aquesta diversitat genètica en la morfologia dels crancs. Resposta model: la mutació [0,3 punts] és el procés responsable de l’aparició de diferències genètiques entre els crancs les quals generen diferències en el seu fenotip, els gravats de la closca en aquest cas. Consisteix en canvis a l’atzar que es produeixen en el DNA (o ADN). [0,3 punts]. TOTAL subpregunta a) = [0,6 punts] repartits segons els conceptes que s’indiquen a la resposta model NOTA 1: Si algun examinand explica la recombinació genètica (intercanvi de fragments de DNA entre cromosomes homòlegs que té lloc durant la meiosi), com a procés que pot originar l’aparició de variabilitat genètica i, per tant, com a possible […]