PAU Biologia 2012 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 3 (Opció A)

Exercici 3 Científics d’una universitat nord-americana han estudiat un curiós animal marí, una espècie de llebre de mar, el nom científic del qual és Elysia chlorotica. Aquest animal del grup dels moŀluscs és herbívor, però té la particularitat de poder mantenir en funcionament, en els teixits superficials, els clo- roplasts de les algues que ingereix. 1. A diferència d’altres espècies de llebre de mar, Elysia chlorotica s’alimenta d’algues durant les primeres setmanes de vida i després deixa de menjar i pren el sol (s’exposa a la llum). [1 punt] a) Els científics que han estudiat aquesta espècie afirmen que «si bé inicialment es tracta d’un ésser heteròtrof, després de les primeres setmanes de vida es comporta com un autòtrof». Justifiqueu aquesta afirmació. b) Quina via metabòlica que no presenten les altres espècies de llebre de mar ha incor- porat Elysia chlorotica? Completeu l’esquema que la representa posant el nom corresponent en cada casella buida. 2. Elysia chlorotica no solament manté els cloroplasts en els teixits superficials. A més, les cèŀlules d’aquests teixits incorporen, en el material hereditari, gens de les algues de les quals s’alimenten. Una professora de segon de batxillerat fa llegir als alumnes un article sobre aquest animal. Quan els pregunta què els ha sorprès més de l’article, un noi afirma: «Aquesta espècie és una mena d’organisme transgènic generat de forma natural». Expliqueu raonadament si aquesta afirmació és encertada. [1 punt] 3. El biòleg Sidney Pierce, un dels científics que han estudiat aquests moŀluscs, ha afir- mat: «Elysia chlorotica ha agafat una drecera en el seu procés evolutiu». Expliqueu el sentit d’aquesta afirmació. Cal que utilitzeu els termes següents: adqui- sició de DNA, mutació, canvi sobtat, selecció natural, variabilitat. [1 punt]

3) Divuit setmanes després d’haver sembrat les llavors de blat de moro, vint de transgèniques i vint de no transgèniques, aquesta alumna recol·lecta les quaranta plantes i n’observa les tiges: totes les plantes no transgèniques tenen barrinadors, mentre que cap de les transgèniques no en té. A més, durant el desenvolupament de les plantes n’ha anotat l’alçària cada dues setmanes. La taula següent recull els resultats obtinguts referents a l’alçària mitjana de les plantes transgèniques i no transgèniques cada dues setmanes. [1punt] Temps (setmana) 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Panís transgènic 22 46 11 18 20 215 215 21 21 Alçad 0 5 5 5 5 a Panís no mitjan transgènic 20 42 10 17 18 195 195 19 19 a (cm) 0 0 5 5 5 a) Representeu les dades d’aquesta taula en un gràfica. Gràfica model: [0,5 punts] per a la subpregunta a), repartits segons: · Per l’eix d’abscisses, per la variable (temps) i les unitats (setmanes) correctes: (0,1 punt) · Per l’eix d’ordenades per la variable (alçada) i les unitats (c […]