PAU Biologia 2012 · Juny · Sèrie 3 · Exercici 1

Exercici 1 El blat de moro o panís (Zea mays) és un cereal que es pot veure afectat per la plaga dels barrinadors. Hi ha dues espècies d’insectes barrinadors: Sesamia nonagrioides i Ostrinia nubilalis, els individus de les quals, durant la fase larvària, viuen a l’interior de la tija del blat de moro, on construeixen galeries per arribar a les fulles de les quals s’alimenten. 1. Quina relació ecològica s’estableix entre els barrinadors i el blat de moro? I entre les dues espècies de barrinadors? Justifiqueu la resposta. [1 punt] Relació ecològica entre els barrinadors i el blat de moro: Justificació: Relació ecològica entre les dues espècies de barrinadors: Justificació: 2. Actualment es comercialitzen plantes de blat de moro transgèniques que són resistents als barrinadors. Una alumna de batxillerat vol comprovar experimentalment aquesta resistència als barrinadors. Per fer-ho, compra llavors de dues varietats de blat de moro: una és transgènica, resistent a aquests insectes, i l’altra no és transgènica. Sembra les lla- vors en un terreny en què hi ha barrinadors. Un cop han crescut les plantes, compta quantes presenten barrinadors i quantes no en presenten, de les que s’han originat a partir de llavors tant transgèniques com no transgèniques. Completeu la taula següent detallant diversos aspectes de la recerca. [1 punt] Problema que investiga Variable independent Variable dependent Hipòtesi Per què compra llavors de plantes no transgèniques? 3. Divuit setmanes després d’haver sembrat les llavors de blat de moro, vint de transgè- niques i vint de no transgèniques, aquesta alumna recoŀlecta les quaranta plantes i n’observa les tiges: totes les plantes no transgèniques tenen barrinadors, mentre que cap de les transgèniques no en té. A més, durant el desenvolupament de les plantes n’ha anotat l’alçària cada dues setmanes. La taula següent recull els resultats obtinguts referents a l’alçària mitjana de les plan- tes transgèniques i no transgèniques cada dues setmanes. [1 punt] Temps (setmana) Alçària mitjana (cm) 2 4 6 8 10 12 14 16 18 Blat de moro 22 46 110 185 205 215 215 215 215 transgènic Blat de moro no 20 42 100 170 185 195 195 195 195 transgènic a) Representeu les dades d’aquesta taula en una gràfica. b) A partir d’aquestes dades, proposeu una explicació possible per a les diferències observades entre el blat de moro transgènic i el no transgènic.

1) Quina relació ecològica s’estableix entre els barrinadors i el panís? I entre les dues espècies de barrinadors? Justifiqueu la resposta. [1punt] Relació ecològica entre barrinadors i panís: Parasitisme [0,25 punts] ATENCIÓ: si es diu “depredació”, llavors [0 punts] si diuen senzillament “explotació”, llavors es pot puntuar amb [0,3 punts] en funció de la justificació posterior (atès que la depredació també és una forma d’explotació; per tant, a la justificació ha de quedar clar que es refereixen a parasitisme) Justificació: Resposta model: és una relació interespecífica en la que una espècie (paràsit) obté l’aliment d’una altra (hoste) a la qual perjudica. En aquest cas, el barrinador és el paràsit i el panís l’hoste [0,25 punts] Si no es contextualitza (el barrinador és el paràsit i el panís l’hoste), llavors només [0,15 punts] Relació ecològica entre les dues espècies de barrinadors: Competència [0,25 punts] Justificació: Resposta model: Perquè és la relació ecològica interespecíf […]