PAU Biologia 2022 · Juny · Sèrie 2 · Exercici 2

Exercici 2 La pesta bubònica ha produït la mort de milions de persones arreu del món en el decurs de molts segles. El 1894, Alexandre Yersin va aconseguir identificar, a l’antiga Indoxina fran­ cesa, el microorganisme responsable d’aquesta temible malaltia. 1. Es tracta d’un bacil, anomenat Yersinia pestis en homenatge al seu descobridor. Actualment sabem que és un bacteri gramnegatiu i anaeròbic facultatiu. [1 punt] a) Què volen dir els tres termes següents des del punt de vista estructural o metabòlic? Què vol dir que és un bacil? Què vol dir que és un bacteri gramnegatiu? Què vol dir que és un bacteri anaeròbic facultatiu? b) En un text científic llegim l’afirmació següent: «Afortunadament, pel fet de tractar-se d’un bacteri que té molt poques mutacions, s’han descrit molt poques resistències als antibiòtics.» Justifiqueu, des del punt de vista evolutiu, aquesta afirmació. 2. Alexandre Yersin, però, no va aconseguir esbrinar com es transmetia Yersinia pestis. Ho va fer l’investigador que el va substituir, Paul Louis Simond, mentre treballava a l’habita­ ció d’un hotel de Karachi (al Pakistan). El que es coneix com a experiment de Karachi va consistir en el que s’explica en el text següent, segons els diaris de Simond: [1 punt] Sense demora vaig procedir a fer l’experiment que tenia al cap des de l’època en què vaig descobrir el bacil de Yersin a l’aparell digestiu de puces extretes de rates infectades. Vaig preparar un dispositiu que consistia en un recipient de vidre. Vaig tenir la sort d’atrapar una rata infectada de pesta a casa d’una víctima. A la pell de la rata hi havia diverses puces que corrien. Al cap de 24 hores, l’animal amb què estava experimentant semblava estar agonitzant. Llavors vaig introduir al recipient una petita gàbia metàŀlica que contenia una rata jove d’Alexandria perfectament sana i sense puces. Dins de la gàbia, la rata no podia tenir cap contacte amb la rata malalta. L’endemà al matí la rata malalta havia mort. Vaig deixar el seu cos al recipient un dia més. Durant els quatre dies següents, l’altra rata d’Alexandria va romandre empresonada i va continuar menjant amb normalitat. Cap al cinquè dia estava plena de puces i semblava tenir dificultats per a moure’s. Al vespre del sisè dia estava morta. L’autòpsia va revelar que tenia bubons tant inguinals com axiŀlars. Hi havia abundants bacils de pesta als òrgans i a la sang. Traducció i adaptació d’un fragment del text original de P. L. Simond, publicat a Matías Alinovi. Historia de las epidemias, 2010 Font: Imatge elaborada amb BioRender.com. a) Quina era la hipòtesi de Simond quan va dissenyar aquest experiment? b) L’experiment de Karachi és un experiment històric, però té deficiències des del punt de vista del disseny experimental. Expliqueu dos aspectes que es podrien millorar en aquest disseny experimental. Justifiqueu les respostes. Explicació i justificació de la millora 1: Explicació i justificació de la millora 2: 3. De tant en tant encara sorgeixen brots de pesta en algunes zones del món, com ara a Madagascar o a l’Àfrica subsahariana. Els científics es preguntaven quin podria ser el reservori d’aquest bacteri. Una investigació de la universitat de Washington va concloure que Yersinia pestis fa servir com a refugi un dels protozous més abundants: l’ameba. [1 punt] a) Empleneu la taula de sota de les imatges amb les principals característiques dels éssers vius implicats en la transmissió i la persistència de la pesta. Puça de les rates Bacil de la pesta bubònica (Yer­ Ameba (Amoeba sp). (Xenopsylla cheopis). Font: https://www.scienceand sinia pestis). pandas.com. Font: https://www.britan Font: https://www.diariodenavarra. nica.com. es/. Regne Organització ceŀlular Yersinia pestis Xenopsylla cheopis Amoeba sp b) El mecanisme que fa servir Yersinia pestis per a sobreviure consisteix a sintetitzar una proteïna que inhibeix els enzims digestius dels vacúols de l’ameba. Es va fer un experi­ ment amb una soca del bacteri genèticament m

Exercici 2 1. [1 punt] a) Puntuació: (0,6 punts), repartits en (0,2 punts) per cada resposta correcta Què vol dir que és un bacil? Té forma allargada (o de bastonet, de croqueta, de salsitxa). (0,2 punts) Què vol dir que és un bacteri gramnegatiu? És un bacteri que a la paret cel·lular no té la capa de peptidoglicans com a última coberta (té una membrana lipídica, però això no cal que ho especifiquin); o bé que té la capa de peptidoglicans més fina; o bé que no es tenyeix de blau amb la tinció Gram; o bé que es veu de color rosa amb la tinció de Gram. (0,2 punts) Què vol dir que és un bacteri anaeròbic facultatiu? Significa que pot viure tant amb oxigen com sense. (Pot sobreviure amb presència d’oxigen, fent servir la respiració aeròbica, però també pot fer-ho sense oxigen, fent servir la fermentació o la respiració anaeròbica. Però no cal que ho diguin.) (0,2 punts) b) Puntuació: (0,4 punts), repartits segons s’indica a la resposta model: Com que el bacteri té una taxa de mutació baix […]