PAU Biologia 2018 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 4 (Opció B)

Exercici 4 El cuc Chaetopterus variopedatus habita al mar, en zones costaneres. Aquest cuc viu en un tub que excava ell mateix al fang del fons marí, i remou l’aigua per captar partícules d’aliment. De vegades, també entren dins del tub una parella de petits crancs de l’espècie Pinnixa chaetopterana. 1. Un equip d’investigadors estudia com influeix la presència o l’absència d’una espècie en l’altra. Per fer això, compten quants individus de cada espècie hi ha en divuit zones dife­ rents del fons marí, de 20 m2 cadascuna. Totes les zones presenten condicions similars de fondària, temperatura de l’aigua, salinitat, tipus de sediment, flora i fauna. Els resultats es mostren en la taula següent: [1 punt] Zona 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Nombre d’individus de 80 0 86 81 91 73 0 77 79 78 0 0 83 90 89 71 0 75 Chaetopterus variopedatus Nombre d’individus 170 11 181 0 192 155 9 166 0 165 10 8 178 191 0 150 12 0 de Pinnixa chaetopterana a) Calculeu les mitjanes aritmètiques del nombre d’individus de cada espècie a les zones on viuen totes dues, a les zones on viu només Chaetopterus variopedatus i a les zones on viu només Pinnixa chaetopterana. Indiqueu els càlculs que heu fet. Chaetopterus variopedatus Pinnixa chaetopterana Mitjana del nombre d’individus a les zones on viuen totes dues espècies Mitjana del nombre d’individus a les zones on només viu Chaetopterus variopedatus Mitjana del nombre d’individus a les zones on només viu Pinnixa chaetopterana b) Representeu gràficament els resultats de l’apartat anterior. 2. En un estudi de laboratori dut a terme l’any 2000, es van preparar diversos aquaris per a observar-hi durant set mesos el creixement del cuc Chaetopterus variopedatus. En la mei­ tat d’aquests aquaris també es van introduir parelles de crancs de Pinnixa chaetopterana. Els resultats van mostrar que no hi havia cap diferència en el creixement, el temps de vida i la taxa de reproducció entre els cucs que convivien a l’aquari amb crancs i els que no hi convivien. A partir d’aquests resultats i dels obtinguts en l’exercici anterior, justifiqueu per què la relació entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no es pot considerar ni un cas de parasitisme ni tampoc de mutualisme. [1 punt] Per què la relació entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no es pot considerar un cas de parasitisme? Per què la relació entre Chaetopterus variopedatus i Pinnixa chaetopterana no es pot considerar un cas de mutualisme? Convocatòria 2018 Proves d’accés a la universitat Biologia Sèrie 5 Opció d’examen (Marqueu l’opció triada) OPCIÓ A OPCIÓ B Exercici 1 2 Exercici 2 Exercici 3 2 Exercici 4 Suma de notes parcials La prova consta de quatre exercicis. Els exercicis 1 i 2 són comuns i obligatoris, i els exercicis 3 i 4 estan agrupats en dues opcions (A i B), de les quals n’heu d’escollir UNA. Feu els exercicis 1 i 2 i escolliu UNA de les dues opcions per als altres dos exercicis. En cap cas no podeu fer un exercici de l’opció A i un altre de l’opció B.

Exercici 4 El cuc Chaetopterus variopedatus habita al mar, en zones costaneres. Aquest cuc viu en un tub que excava ell mateix al fang del fons marí, i remou l’aigua per captar partícules d’aliment. De vegades, també entren dins del tub una parella de petits crancs de l’espècie Pinnixa chaetopterana. 1. Un equip d’investigadors estudia com influeix la presència o l’absència d’una espècie en l’altra. Per fer això, compten quants individus de cada espècie hi ha en divuit zones diferents del fons marí, de 20 m2 cadascuna. Totes les zones presenten condicions similars de fondària, temperatura de l’aigua, salinitat, tipus de sediment, flora i fauna. Els resultats es mostren en la taula següent: [1 punt] Zona 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 Nombre d’individus de Chaetopterus 80 0 86 81 91 73 0 77 79 78 0 0 83 90 89 71 0 75 variopedatus Nombre d’individus de Pinnixa 170 11 181 0 192 155 9 166 0 165 10 8 178 191 0 150 12 0 chaetopterana a) Calculeu les mitjanes aritmètiques del no […]