PAU Biologia 2005 · Juny · Sèrie 1 · Exercici 3 (Opció A)

OPCIÓ A Exercici 3A En un laboratori de recerca biomèdica s’està investigant l’eficàcia de dos anticossos (A i B) per combatre un determinat tipus de càncer. Tenen indicis, per altres recerques, que l’anticòs B és més eficaç que l’anticòs A. 1) [1 punt] Enuncieu el problema que cal investigar en forma de pregunta i formuleu quina és la hipòtesi dels investigadors. 2) [1 punt] El laboratori disposa de 60 ratolins, en els quals s’ha induït el creixement d’un tumor maligne que, a causa de la seva semblança amb els tumors humans, es pot usar per investigar l’eficàcia dels anticossos A i B. Disposa també de mètodes d’anàlisi d’imatges per avaluar l’extensió i la progressió de les cèl·lules cancerígenes en els ratolins. a) Identifiqueu les variables independent i dependent de l’experiment. Variable independent Variable dependent b) Planifiqueu un experiment que intenti resoldre el problema que s’investiga. No us oblideu d’explicar el control i les rèpliques que faríeu. 3) [1 punt] Sabem que un determinat tumor maligne es pot combatre amb un cert tipus d’anticòs. a) Identifiqueu, en aquest cas, quin és l’antigen. b) Discutiu si tractar una persona afectada amb aquest anticòs pot considerar-se un procés d’immunització activa o passiva. Raoneu la resposta.

OPCIÓ A Exercici 3 1. Pregunta a investigar: Quin és l’anticòs monoclonal més efectiu per combatre aquest tipus de càncer, l’A o el B? Hipòtesi: Potser l’anticòs B és més eficaç que l’A per combatre aquest tipus de càncer 2. a) Variable independent: Tipus d’anticòs (anticòs A i anticòs B) Variable dependent: resposta (creixement o eliminació) de les cèl·lules tumorals en ser administrat l’anticòs. Mantindrem tots els ratolins en les mateixes condicions (aliment, llum, temperatura, humitat, etc) i observarem com evolucionen els tumors malignes de cada ratolí al llarg del temps. 3. a) En aquest cas l’antigen és alguna substància pròpia de les cèl·lules cancerígenes, ja que l’anticòs és capaç d’identificar-lo i neutralitzar-lo. b) L’administració de l’anticòs no suposa una immunització activa (en no administrar-se antígens que provoquin la producció i memòria immunològica); tant sols pot considerar-se una teràpia (passiva) amb anticossos produïts fora de l’organisme.